El Noucentisme fou un moviment de caire cultural i
polític. Sorgeix arran de la creació del partit polític Solidaritat Catalana
(1906) i va finalitzar amb el cop d’estat de Primo de Rivera (1923). El 1906
també van confluir tres fets destacats que remarquen l’arrencada del moviment:
.Eugeni D’Ors, que aviat esdevindrà l’ideòleg del Noucentisme,
publica “Glosari” a La Veu de Catalunya, pàgines des d’on transmetrà la
doctrina noucentista.
.Josep Carner edita “Els fruits saborosos”, poemari que
reflecteix la ideologia del moviment.
.Es realitza el Primer Congrés de la Llengua Catalana,
primera pedra cap al procés de normalització de la llengua.
El Noucentisme va ser un corrent que va trencar amb
l’ideari estètic que havia assolit el moviment anterior, el Modernisme, emperò,
en canvi, sí que van seguir amb el pensament de renovar la cultura catalana per
aconseguir un país més autònom, més modern i europeu. Al contrari dels
modernistes, els noucentistes sí que van col·laborar amb la classe burgesa
catalana per tal de portar a terme la idea de transformar la societat.
Una sèrie d’institucions catalanes, com la Mancomunitat
de Catalunya (1914), van promoure l’impuls de la llengua i cultura per voler
modernitzar la societat i la cultura del nostre país. Així doncs, Pompeu Fabra
va encarregar-se d’iniciar la reforma lingüística i de la seva consolidació.
Tot i la reforma que pretenien els noucentistes, sempre
tenien com a model el món clàssic, n’era una referència. Els principals valors
que caracteritzaven el moviment noucentista eren: ordre, disciplina, perfecció,
bellesa formal, intel·ligència. Aquests valors els mostraven en les seves
obres.
Des del punt de vista ideològic, el Noucentisme va cercar
la perfecció focalitzada en la imposició de la raó, l’ordre, la serenitat i la
bellesa formal, per contra, els modernistes es decantaven per l’exaltació dels
sentiments, l’espontaneïtat i la llibertat formal.
Els noucentistes van utilitzar com a camp de maniobres la
ciutat. Era el lloc on es produïen els canvis que afectarien a la nova
societat. A la vegada, lloc on hi havia la indústria, és a dir, la burgesia,
classe impulsora de la renovació de la societat catalana.
EUGENI D’ORS
Va néixer a Barcelona el 28 de setembre del 1881. Se’l
coneix per ser l’ideòleg del noucentisme. Va estudiar Dret i Filosofia i
Lletres. De ben aviat es va interessar per la literatura. Escrivia amb els
pseudònims: Xènius i Octavi de Romeu. També va ser secretari de l’Institut
d’Estudis Catalans (IEC).
Després de la mort de Prat de la Riba, que era el
president de la Mancomunitat de Catalunya, Eugeni d’Ors va haver de dimitir
dels seus càrrecs oficials. D’Ors no va encaixar bé aquest fet i el 1920 va
abandonar definitivament la seva llengua per començar a escriure en castellà.
Morí a Vilanova i Geltrú el 25 de setembre del 1954.
OBRA
Eugeni D’Ors sobretot va escriure gloses. Un tipus
d’article breu i de to intel·lectual que apareixia diàriament a “La Veu de
Catalunya”, des d’on pretenia aconsellar els lectors. Des de la premsa, D’Ors
tractava diferents temes amb la pretensió d’alliçonar i fer-se escoltar. A
través d’aquests articles presentava la seva visió del món. D’Ors emprava un
estil innovador, un llenguatge treballat, ple d’arcaismes i neologismes.
Tractava els temes de manera enginyosa.
Les gloses d’Ors es van recollir a l’obra “Glosari”
(1906). D’altres obres són “La Ben Plantada” (1912), des d’on parlava de
Teresa, la dona ideal, i que inclou els valors ideològics i estètics del
Noucentisme, una dona que era capaç de transformar els llocs per on passava.
“Gualba, la de les mil veus” (1915), explana la història
d’una noia i els seu pare dins d’un món natural.
JOSEP CARNER
Va néixer a Barcelona el 9 de febrer del 1884. Fill d’una
família d’intel·lectuals, això el va fer entrar en el món literari ja de ben
petit. Als dotze anys ja va publicar la seva primera poesia: “L’aureneta”. Amb
catorze anys va entrar a la universitat per estudiar Dret i Filosofia i
Lletres. Dins de la universitat va descobrir el catalanisme polític. Va
treballar a l’Institut d’Estudis Catalans. El 1921 va començar carrera
diplomàtica i aviat exercí càrrecs a Gènova, Costa Rica, Hendaia, Beirut,
Brussel·les i París. El 1939, a causa de la repressió franquista Carner va
haver de refugiar-se a Mèxic, lloc on va exercir de professor universitari.
Alhora va col·laborar amb diversos intel·lectuals exiliats que estaven
exiliats. Carner morí a Brussel·les el 4 de juny del 1970.
OBRES
Els primers anys de la poètica de Josep Carner van estar
marcats pel Modernisme. En l’escriptura de Carner trobem dues etapes
destacades: la noucentista i la simbolista.
La primera etapa dins la seva obra mostra els models
d’estètica del Noucentisme. Destaca “Els fruits saborosos” (1906), on recorre
els diferents períodes de la vida d’una persona: infantesa, joventut, maduresa,
vellesa, relacionant-les amb les fruites que a la vegada amb el seu color,
mida, olor i gust, així com les estacions de l’any en què es cullen. Arran
d’aquesta obra Carner va consolidar-se com a un dels grans de la literatura
catalana i se l’anomenà “el príncep dels poetes”. Altres obres d’aquest període
són: “La paraula en el vent” (1914), “Auques i ventalls” (1914) i “La inútil
ofrena” (1924).
Dins de la segona etapa sortint, la simbolista, el poeta
agafa un caire més humà i la seva poètica esdevé més existencial i filosòfica. D’aquest
període destaquen: “El cor quiet” (1925), “Nabí” (1941), un poema de tipus
metafísic on Jonàs, el profeta de Déu, comunica als habitants de Nínive la
destrucció de la ciutat si no tenen penediment pels pecats comesos.
(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana
i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)
(Imatges extretes de: eltemps.cat, casadelibro, bcn.cat,
Jordi Marrugat blog)
!!EXERCICIS:
1. Esmenta
els punts principals del programa del Noucentisme.
2. Escull
un dels ítems del moviment del Noucentisme i comenta’l.
3. Cerca
un poema de Josep Carner, esmenta’n el títol i comenta’l.
4. Busca
una glosa d’Eugeni d’Ors i explica de què parla.
5. Llegeix
el poema “Les llimones casolanes” de Josep Carner i comenta de què ens parla el
poeta.
LES LLIMONES CASOLANES
Metimna, atrafegada, com mou la cara
encesa
damunt el voleiar dels braços i el
vestit.
El dinar es cou, es veu lluir la roba
estesa
i ja a la cantonada és Licas, el
marit.
Liceni trenca un vidre. Naïs
s'esmuny, plorosa.
Llavores, arrambant-se al mur i amb
passes lleus,
amb una revolada cruel i una amorosa
ha restablert Metimna la pau, que
amen el déus.
Cansada, pren la copa de bella
transparència
on juguen aires, núvols, solcant un
blau camí,
i riu, sabent que a l'aigua mesurarà
amb ciència
el raig de la llimona, la mel de
romaní.
I beu, dant a l'entorn les últimes
mirades.
La llum en el cristall,
esparvilladament,
damunt sa cara es mou i l'omple de
besades
i li fa cloure els ulls, repòs de
tant d'esment.
“Els fruits saborosos” (1906)
6. Ampliar
la bibliografia d’Eugeni D’Ors i de Josep Carner esmentant més obres i els seus
anys de publicació entre parèntesi.
7. Comenta
el present fragment de l’obra de “Gualba, la de mil veus” (1915).
VI
Excursió: tots dos
surten
Sortien d’excursió a peu, en començar la tarda, encara
amb picor de sol a l’esquena. Regularment, el pla n’era combinat per la noia; i
ell, indolent per al deport com a bon barceloní vuitcentista, no el seguia
sense rondinar. —Algun tema fugitiu de dissensió lleugera entre dos ben units
dóna sabor i preu a la unió mateixa. Les petites diferències irreductibles són
la sal de l’amistat.
Els divuit anys d’ella s’inflamaven amb una pruïja pueril
de superació i de primacia, bon punt eixien de poblat, sobretot si es
presentava alguna esquerpa costa. La quarantena ben midada d’ell s’hauria complagut,
en canvi, aquella hora feixuga, en un indecís caminar de passeig, més curós de
la conversa i dels incidents i albirs de la ruta que de son objecte, i
estalviador de pujades i dreceres.
Ella sortia una gràcia que a ell tenia privilegi
d’enfurismar-lo. I era de davançar-lo molt, muntant, per exemple, tot d’una
tirada, al bell cim d’un turó, i allí, panteixant i ben roja, esperar-lo, tot somrient-li
de lluny, a l’ombra regalada d’algun gran pi, gaudint de la carícia freda del
vent. Per a, just ell la hi anava a aconseguir, consolat de l’aspror de
l’esforç amb l’esperada dolçor del premi, ella
alçar-se i reemprendre el camí, en la braó renovellada.
Ell solia llavors protestar amb fúria, deixant-se anar a
terra, i cridant que si a ella això la divertia, ja podia fer-se l’excursió que
ell no avançaria un sol pas. Mes, la seva veu, el vent se l’emportava i la noia
ni solament la sentia. I ell l’esguardava avançar; i quan una girada de camí la
robava als seus ulls, ja li prenia la impaciència de tornar a albirar-la, tot
inquiet, tot perdut sense ella. Així com solen els infants quan proven la
rebequeria de no seguir… Seguia, apressant el pas, i com vergonyós per uns
moments que ella el veiés seguir. En no veure-la, en sentir-se tot sol en
l’alta solitud de la muntanya, havia sentit—materialment—por.
8. Escull
una obra d’Eugeni D’Ors o de Josep Carner i realiza’n una petita ressenya.
9. Per
què va esdevenir conegut Eugeni D’Ors? I Josep Carner? Raona la teva resposta.
10. Autoavalua’t:
què has après amb el treball d’aquesta fitxa. Comenta per a què et servirà en
el teu dia a dia, i si l’has trobat interessant o no i per què. Justifica-ho
amb arguments.
