Quan escrivim ÉS i ES? Adreçat a tot l'alumnat.

Aquesta és una falta, un dubte que es repeteix una i altra vegada a les redaccions, exàmens, dictats... i no hi ha manera que tothom l'escrigui bé quan realment és ben senzill si ens hi fixem. Aquesta fitxa hauria de ser el vademecum de l'alumnat de català. Anem a veure'ls detingudament i resolent les incògnites:

Quan escrivim ÉS i ES?

.ÉS:

1. Aquesta forma accentuada és del verb ‘ser’. 3a persona del singular.

Ex:

-Jo sóc, tu ets, ell/a és…

2. La forma del verb ‘ser’ (és) pronominalitza amb ‘ho és’. Per tant, sempre que puguem substituir ‘és’ per ‘ho és’, l’hem d’accentuar perquè és una forma verbal.

Ex:

-La Carme és una noia molt melosa amb la gent (‘ho és’)

3. En algunes oracions amb ‘ÉS’ el subjecte pot no aparèixer, però pronominalitzen ‘ho és’:

Ex:

-És molt alta, potser més que tu i tot.

ES:

1. És un pronom, és a dir, substitueix un nom, animal o cosa (subjecte) que no apareix a l’oració i per això ‘ES’ no s’accentua. Vegem-ne un exemple:

Ex:

-En aquell partit de futbol es va tirar a l’àrea rival per forçar el penalti.

(El subjecte no apareix, però intuïm que és un/a futbolista, l’ ES no s’accentua perquè substitueix el nom)

2. ‘ES’ pronom es pot traduir en castellà per ‘SE’, sempre que es pugui fer aquesta comprovació, serà un pronom i no l’accentuarem. És una fórmula molt útil per si encara no ho tens clar. Provem-ho:

Ex:

-A l’hivern, es fa tard de seguida.

(En invierno, se hace tarde enseguida).

N.B. Tingues molta cura amb algunes formes que en català no existeixen:

es va anar, va anar-se, es va marxar, va marxar-se)

(Correctes: va anar, va anar-se’n, va marxar)

En canvi, són correctes, a mode d’èmfasi:

es va tancar, es va trencar, es va llençar… (entre d’altres)

(Imatge extreta de: revista.escaner.cl)

!!EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions que portin ES i cinc més que portin ÉS.

2. Posa l’accent on calgui a les següents oracions amb ES:

.La meva germana es simpàtica amb tothom.

.Em va comentar que es llençaria des del trampolí.

.Si ho es o no ho es, no ho tinc clar.

.Es una mica treballadora, però s’hi esforça per ser-ho més.

.Es va trencar ràpidament aquella cremallera!

.En Martí es fa gran de seguida, no para de créixer.

.Es un edifici enorme, dels més amples que existeixen.

.Si es pogués espavilar una mica, de ben segur que aprovaria el curs.

.Encara no em queda prou clar quan l’ Es del verb ser s’accentua.

.La Martina? No sé si realment l’es.

3. Proposa un exercici per fer amb ÉS i ES, però no el resolguis, que ja ho farà algun altre companya o companya.

 

4. Fòrum: on t’equivoques amb ÉS i ES? Per què? Què hauries de fer per a solventar-ho? Penses que és una de les faltes més reiteratives en català? La fallem per què no ens hi fixem suficient? Tens clara l’escriptura i diferencia entre ÉS i ES? Aporta la teva reflexió argumentada.

Com espatllar una sopa de gambes. Conte. Adreçat a tot l'alumnat.

COM ESPATLLAR UNA SOPA DE GAMBES

Conte tradicional de l’Índia

A la riba del mar, un jove escoltà la picotejada d’una gamba. Es posà tan rabiós que colpejà un cocoter, i a aquest li caigué un coco que anà a parar al cap d’un gall. El gall s’empipà tant que picotejà a un munt de formigues. Les formigues varen picar nerviosament a un colobra. L’espavilada colobra mossegà a un innocent porc senglar, que a la vegada descarregà el seu malhumor escometent un plataner. Una rata-penada, que allí dormia, caigué de cap i –a cegues, és clar- queixalà l’orella d’un elefant. L’encoleritzat paquiderm enderrocà la primera casa que es posà davant seu.

La mestressa de la casa s’enfadà molt perquè no entenia res. Aviat se n’anà a parlar amb l’elefant, però aquest donà la culpa a la rata-penada. La rata-penada culpà al porc senglar, i aquest digué que era de la serp, que, a la vegada, acusà a les formigues. I les formigues imputaren al gall; el gall al coco; el coco, al noi, i el noi, a la gamba. Tots buscaren a la gamba dins del mar i quan la cercaren, la lliuraren a un gripau cuiner per a què amb ella fes una bona sopa. Emperò a la sopa no hi havia rastre de la gamba i tothom estava tan rabiüt que apallissaren al gripau.

(Traduït per: Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n. 36, de Sofía Sánchez, dins “20 Minutos”)

(Imatge extreta de:  turaris.net)

!!EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum d’aquest conte amb les teves paraules.

2. Pensa un sinònim per a cinc de les paraules assenyalades.

3. Contextualitza l’oració assenyalada dins el sentit del text. Pensa que no has d’explicar la frase de manera literal, sinó dins del conte.

4. A què fa referència el títol del conte en l’esdevenir de la història? Creus que resumeix perfectament el conte? Proposa un altre encapçalament per a la narració.

5. Fòrum: què t’ha semblat aquest conte d’arreu del món? Mostra algun tipus d’ensenyament per a la vida quotidiana? Aporta la teva opinió.

6. Modifica el final del conte mantenint els mateixos personatges.

Pràctica d'examen (7). Adreçat a Batxillerat.

CREMA EL CARRER?

Per Juancho Dumall El Periódico. 1 març, 2012

Tots els diaris informen avui amb profusió de les manifestacions estudiantils d’ahir. Molts, com aquest, assenyalen el caràcter massiu de la protesta i subratllen que els fets violents van ser protagonitzats per una minoria que no representava l’esperit general de la jornada. No obstant, els autors de les portades es van decantar ahir a la nit per imatges de foc al carrer de Balmes i de l’assalt a una sucursal bancària al passeig de Gràcia. La pregunta és: ¿són representatives aquestes imatges de la protesta estudiantil contra les retallades? Rotundament, no. Però els diaris, i no només els grocs, i les cadenes de televisió solen destacar les imatges de més impacte. I un contenidor cremant, una pedrada a un aparador, una puntada de peu a un policia són temptacions gairebé irresistibles per als mitjans escrits i audiovisuals.

El perill és que l’ús i abús d’aquestes imatges espectaculars acabi desvirtuant la realitat. Per exemple, qui s’acosti avui a un quiosc pot tenir la sensació que ahir a Barcelona es va viure una jornada caòtica i violenta. I, en canvi, no va ser així. Hi va haver alguns incidents aïllats (els ja citats de Balmes i passeig de Gràcia), talls de trànsit que van col·lapsar el centre de la ciutat i algunes càrregues policials. Però de cap manera va ser una batalla campal, ni es van registrar episodis de guerrilla urbana.

Els mitjans tenim l’obligació de publicar també els incidents, encara que siguin comesos per grups minoritaris de rebentadors. Que la protesta va ser majoritàriament pacífica no ha d’amagar actes vandàlics que es desqualifiquen per si mateixos. Però el que és just, dit sigui com a reflexió en veu alta i sense ànim de donar lliçons a ningú o de posar en qüestió la llibertat de prioritzar el que cadascú estimi convenient, seria que aquestes imatges o el relat d’aquests fets no acaparessin la informació sobre unes protestes justes i legítimes en el fons i impecables en la forma del 99% dels participants.

Menció a part mereixen les portades dels mitjans madrilenys de la dreta dura, segons les quals són el PSOE i els sindicats els que estan incendiant els carrers en una sinistra estratègia de setge al Govern de Rajoy. En aquest cas, la manipulació és doble, ja que a l’exageració dels incidents violents s’hi suma l’atribució de l’autoria sense cap prova.  I el que és pitjor, aquests mitjans converteixen els estudiants en titelles de poders ocults (excepte per a ells, que hi detecten els socialistes al vol) i de passada fan invisibles les raons de la indignació.

(Imatge extreta de: xarxanet.org)

!!EXERCICIS:

1. Realitza un resum de vuitanta a cent paraules d'aquest text. Si no recordes com es resumeix busca la fitxa al cercador del blog.

2. Escriu un sinònim i un antònim de cada mot assenyalat.

3. Contextualitza la següent oració. Quin sentit té dins el text? Per què l'autor l'esmenta?

4. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquest article donant arguments.

5. Redacta un text de cent paraules amb una estructura on parlis dels mitjans de comunicació.

Quan escrivim G i J? Adreçat a tot l'alumnat.

Anem a revisar aquest parell de lletres que sovint ens porten algun maldecap!

.Escrivim J davant de les vocals A, O, U:

Ex:

menjava, enjogassat, jueu...

.Escrivim G davant de les vocals E, I:

Ex:

gibrell, guerra, gintònic...

Excepcions:

-Mots amb els grups -JECT- i -JECC-:

Ex:

projectar, objectar, subjectar, injecció...

-Mots d'origen bíblic:

Ex:

Jesús, Jeremies, Jacob, Jerusalem...

-Totes les formes del verb 'jeure':

Ex:

jec, jeus, jauré...

-Alguns molts que no s'inclouen en cap regla:

Ex:

majestat, jeroglífic, jeràrquic, jersei.

N.B. Si no et vénen a la ment més paraules amb G o J, clica aquests enllaços, ampliaràs i reforçaràs continguts:

 http://www.paraules-que.com/comencen-per-j

http://www.projectiu.org/assignatures/valencia/projectes/ortografia2nESO/O8-G-J.pdf

(Adaptat de: blocs.xtec.cat)

(Imatges extretes de: shopping.com i bobbyberkhome.com)

!!EXERCICIS:

1. Amplia aquesta fitxa amb molts més exemples.

2. Redacta deu oracions on apareguin paraules que continguin G i J.

3. Completa les paraules següents:

ma__estàtic,  __erra,  __erarquia,  __ob,  __esús,  __irar,  __ot,  __ersei, __amaicà,  __ardí.

4. Proposa un exercici però no el resolguis, ja ho farà algú altre. Posa-hi inventiva!

5. Fòrum: on ens equivoquem quan escrivim G i J? per què ens equivoquem? com podríem evitar-ho? expressa la teva opinió.

El domini lingüístic català. Adreçat a l'ESO.

Si nosaltres fitem el domini lingüístic del català des del Google Earth, és a dir, totes les zones on es parla fitarem la següent imatge. Té un ampli abast lingüístic, oi? Però fixa't que el català es parla en diverses comunitats autònomes així com països.

Doncs, ara i després de visualitzar aquest mapa per fer-nos-en a la idea ara anirem a treballar una miqueta.

(Imatges extretes de: esquerra-portbou.blog.cat i crdp-montpellier.fr)

!!EXERCICIS:

1. Observa la imatge que tens a sota i anomena els països i territoris on es parla la llengua catalana. Primerament, estableix la classificació per països. Fixa't que caldrà que ho facis per colors.

2. Navega una mica per internet i esmenta el nombre de parlants, el nombre dels que el saben escriure i llegir i anota-ho. Quina posició ocupa el català dins la classificació mundial de les llengües?

3. Fòrum: què en penseu de la situació lingüística de la llengua catalana? trobeu el català bé de salut o pot desaparèixer? argumenta la teva opinió.

4. Adreçat a Batxillerat. Redacta un text de cent paraules amb un títol i una estructura on expressis el teu parer pel futur de la llengua. On haurien d'incidir més els governs? els catalans som massa educats i per això canviem de llengua?

5. Quin és l'únic país on el català és la llengua oficial?

Esquema de la dièresi. Adreçat a tot l'alumnat.

Sovint diuen que una imatge val més que mil paraules, doncs jo dic, un esquema val més que mil explicacions!



(Esquema realitzat per: Josep Maria Corretger)

!!EXERCICIS:

1. Cerca un verb de la primera conjugació i de la tercera que portin dièresi i conjuga'ls amb totes les formes.

2. Explica per què posem dièresi a sobre d'una vocal? argumenta la resposta.

3. Posa dièresi segons on calgui:

canviar, estudii, veins, agraia, beneies, ballar, canviïn, reincidir, peuc, raim, beneí, seguent, questió.

4. Proposa un exercici per fer amb la dièresi sense resoldre'l, que ja ho farà algú altri.

5. Fòrum: explica on t'equivoques amb la dièresi. Què hauries de fer per evitar aquests errors?