Aquesta és una falta, un dubte que es repeteix una i altra vegada a les redaccions, exàmens, dictats... i no hi ha manera que tothom l'escrigui bé quan realment és ben senzill si ens hi fixem. Aquesta fitxa hauria de ser el vademecum de l'alumnat de català. Anem a veure'ls detingudament i resolent les incògnites:
Quan escrivim ÉS i ES?
.ÉS:
1. Aquesta forma accentuada és del verb ‘ser’. 3a persona del singular.
Ex:
-Jo sóc, tu ets, ell/a és…
2. La forma del verb ‘ser’ (és) pronominalitza amb ‘ho és’. Per tant, sempre que puguem substituir ‘és’ per ‘ho és’, l’hem d’accentuar perquè és una forma verbal.
Ex:
-La Carme és una noia molt melosa amb la gent (‘ho és’)
3. En algunes oracions amb ‘ÉS’ el subjecte pot no aparèixer, però pronominalitzen ‘ho és’:
Ex:
-És molt alta, potser més que tu i tot.
ES:
1. És un pronom, és a dir, substitueix un nom, animal o cosa (subjecte) que no apareix a l’oració i per això ‘ES’ no s’accentua. Vegem-ne un exemple:
Ex:
-En aquell partit de futbol es va tirar a l’àrea rival per forçar el penalti.
(El subjecte no apareix, però intuïm que és un/a futbolista, l’ ES no s’accentua perquè substitueix el nom)
2. ‘ES’ pronom es pot traduir en castellà per ‘SE’, sempre que es pugui fer aquesta comprovació, serà un pronom i no l’accentuarem. És una fórmula molt útil per si encara no ho tens clar. Provem-ho:
Ex:
-A l’hivern, es fa tard de seguida.
(En invierno, se hace tarde enseguida).
N.B. Tingues molta cura amb algunes formes que en català no existeixen:
es va anar, va anar-se, es va marxar, va marxar-se)
(Correctes: va anar, va anar-se’n, va marxar)
En canvi, són correctes, a mode d’èmfasi:
es va tancar, es va trencar, es va llençar… (entre d’altres)
(Imatge extreta de: revista.escaner.cl)
!!EXERCICIS:
1. Redacta cinc oracions que portin ES i cinc més que portin ÉS.
2. Posa l’accent on calgui a les següents oracions amb ES:
.La meva germana es simpàtica amb tothom.
.Em va comentar que es llençaria des del trampolí.
.Si ho es o no ho es, no ho tinc clar.
.Es una mica treballadora, però s’hi esforça per ser-ho més.
.Es va trencar ràpidament aquella cremallera!
.En Martí es fa gran de seguida, no para de créixer.
.Es un edifici enorme, dels més amples que existeixen.
.Si es pogués espavilar una mica, de ben segur que aprovaria el curs.
.Encara no em queda prou clar quan l’ Es del verb ser s’accentua.
.La Martina? No sé si realment l’es.
3. Proposa un exercici per fer amb ÉS i ES, però no el resolguis, que ja ho farà algun altre companya o companya.
4. Fòrum: on t’equivoques amb ÉS i ES? Per què? Què hauries de fer per a solventar-ho? Penses que és una de les faltes més reiteratives en català? La fallem per què no ens hi fixem suficient? Tens clara l’escriptura i diferencia entre ÉS i ES? Aporta la teva reflexió argumentada.