Ortografia: Paraules que porten confusió. Adreçat a tot l'alumnat.

Hi ha paraules que sonen igual però que s'escriuen diferent, són paraules homònimes. Poden portar certes confusions tant des del punt de vista ortogràfic com semàntic. Anem a veure uns exemples:

botaré (saltar) --- votaré (anar a unes eleccions)

bola (objecte rodó) --- vola (del verb volar)

beuràs (verb beure, una veguda) --- veuràs (verb veure, de vista)

1. El verb rebel·lar-se significa 'refusar l'obediència a una autoritat legítima'.

Per exemple:

-La ciutat es va rebel·lar contra el seu rei.

-L'adolescent es rebel·la i crida quan ningú no el sent.

-Cristiano Ronaldo és un rebel dins dels camps de futbol.

2. El verb revelar té tres significats diferents:

-Fer conèixer (allò que es tenia amagat): Revelar un secret, un misteri.

.Les veritats revelaren els documents.

-Mostrar:

.Els seus escrits revelen un coneixement profund de la llengua.

-Fer visible la imatge impresa (en una pel·lícula o en una placa fotogràfiques):

.Vaig revelar el rodet.

N.B. Dos links molt esquemàtics per als més petits:

http://www.xtec.es/~aporta1/catlex14.htm

http://www.slideshare.net/Mariapin/les-paraules-i-el-seu-significat-ii

Per cert, algú coneix aquest quadre, potser us sonarà si us agrada Coldplay. És "La llibertat guiant al poble" de Delacroix, i jo afegeixo, el català us guia. Ànims!

!! EXERCICI:

-Escriu deu parelles de paraules que siguin d'aquesta índole, que es pronunciïn igual i s'escriguin diferent i anota breument el seu significat a la vora. Entre tots els participants no val a repetir parelles de paraules, han de ser diferents.

-Realitza un oració amb cadascuna de les paraules anteriors.

-Les sopes de lletres us poden ajudar a trobar més paraules homònimes.

Gramàtica: corregeix els errors. Adreçat a PPAS i Batxillerat.

Aquests són unes oracions que he descontextualitzat però que les ha escrit l'alumnat de classe. Per tant, si algú se sent identificat que no s'ho prengui malament, només és per aprendre i millorar, amb tots els respectes sempre. He afegit alguna falteta més. I recordeu que una llengua s'aprèn escrivint i parlant.

!! EXERCICI:


-Corregeix els errors d'aquestes oracions. Poden ser tant de concordança, com ortogràfics, com d'ambigüitat o de puntuació. Que cada alumne faci deu oracions perquè n'hi ha moltes. Si no veieu l'error reflexioneu paraula per paraula. Hi ha oracions amb un error i d'altres amb més d'un.


1-Una altre cosa que no em sembla bé és això de els homosexuals.


2-Han hagut d'esperar trenta minuts a que arribés.


3-Penso que de vegades la societat d'avui en dia s'ha vegut l'enteniment.


4-(...) ja que n'hi ha molta gent que no volien que ell hagués vingut.


5-Finalment tinc que dir que tot va sortir bé.


6-(...) són conscients de l'importància que té la música.


7-(...) és adecuat per la situació?


8-Uns homes de grans dimensions es dediquen a la mudanza.


9-És una bona manera de que el mercat de Barcelona faci una mica de caixa.


10-El papa va començar el seu recorregut, per on divers tipus de gent el va rebre.


11-(...) i no accepten res a cambi.


12-(...) però n'hi han treballadors que es dediquen a això.


13-Desprès, va començar amb l'anticristianisme i encara que n'hi ha molta gent que no va prestar atenció (...)


14-Finalment, a la seva despedida els homosexuals es van comportar d'una manera inadecuada.


15-Encara que no tothom va tractar al papa com es mereix, n'hi ha gent a la que l'hi agradaria molt que tornessi un altre vegada.


16-Aixi mateix poden estar contents de que hi hagi empreses (...)


17-Els treballadors també han trobat problemas (...)


18-La visita del Papa arriba en un moment una mica complicat, un moment de crisis.


19-Vivim una falta de fè.


20-(...) i que contribueix a que l'esglèsia visqui temps de sequía.


21-Els homes que carregant els pianos per pujar-los a un pis fan un treball de molt pés.


22-En la meva opinió no li veig importància.


23-(...) en canvi quant tenen que ferlo arribar a dalt per la Façana.


24-I suposo que hi haurà gent que pensi com jo, però que també siguin molt religiosa.


25-La visita del papa ha estat molt "essagerat".


26-Suposo que aquesta gent religiosa, aquest día haguèss estat molt important per a ells, i hem suposa alegria.


27-Hi ha gent que alquila les seves cases.


28-(...) però les ganàncies han estat molt bones.


29-La visita a costat molts calers.


30-(...) però n'hi ha persones que estàn molt disgustades.


31-(...) les persones que hi són al darrere d'un anunci televisiu (...)


32-La policía vigilava amb molta presició.


33-Aquets homes traslladen cada dia de sis a set ells sols.


34-(...) perque eran mols diners.


35-(...) per aquest métode es té que paralitzar el carrer.


36-(...) i tothom te por que és caigui.


37-El pasat cap de semana (...)


38-Hem sembla una mica incoherent que és gastin tans diners (...)


39-També hi ha que deir que en el cap de semana hi van haber manifestacions de tot tipus.


40-No ho se per que a bingut el Papa a Barcelona el darrer fin de semana.


41-En aquet dia algunes persones gritaben: "soc adicte al papa".


42-Com aquet tres homes (...)

FÒRUM: La llengua catalana dins el cinema actual. Adreçat a tot l'alumnat.

Obro un petit fòrum on tot l'alumnat podrà opinar sobre la situació actual de la llengua catalana dins el cinema a Catalunya, que és força nefasta. Però la nova llei que ben aviat es posarà en marxa intentarà pal·liar aquest important dèficit de la nostra llengua. Cal tenir present que hi ha diversos factors que posen pals a les rodes a la llengua catalana dins el cinema: les grans multinacionals del cinema no volen doblar films al català perquè troben la llengua insignificant i una pèrdua de diners, els partits polítics catalans han fet una llei massa tardana, ja havia d'estar en funcionament de feia trenta anys, estem acostumats a mirar-les en castellà i ja no ens fixem tant en la llengua, el govern espanyol hauria de tenir més consideració i respecte per la llengua catalana -la qual, segons la Constitució espanyola- hauria de protegir més, a l'igual que el Basc i el gallec. Si una llengua es va esborrant del territori té el perill de desaparèixer.

Heu pensat alguna vegada que si Madrid tingués dues llengües i que una d'elles, la més pròpia d'allí no aparegués al cinema, com se sentiria la gent? Un dels principals motius pels quals jo actualment no vaig al cinema és aquest abans exposat, no respecten la meva llengua i no em motiva veure cinema en castellà si no m'interessa molt el film, també els preus es van disparant. Si vull veure un film en castellà poso qualsevol canal de televisió i ja està. Bé, aquestes en són unes idees, però ara tu hi has de d'aportar les teves.

Regles de l'activitat:

-No pots repetir les idees dels altres companys, sempre hauràs d'aportar informació nova. És a dir: no valdrà dir "Estic d'acord amb el que diu X".

-L'aportació no pot tenir d'entre 4 i 10 línies, sinó es fa pesat llegir un text llarg.

-Es pot contestar a un company si ho creus convenient o sinó aportar una idea genèrica per entrar en debat.

-És un fòrum per debatre i no per barallar-nos, tothom pot dir-hi la seva, això sí amb respecte i tolerància per les idees dels altres.

-Sobre les opinions de cadascú valoraré l'educació, llibertat d'idees i l'escriptura en català.

-Jo moderaré el debat i quan ho cregui convenient participaré.

!! EXERCICI:

-Cerca el títol de pel·lícules que al llarg del temps s'hagin pogut visualitzar als cinemes catalans en català. Si pots esbrinar la població on s'ha passat el film també has d'afegir-lo. No serà una feina difícil (n'hi ha ben poques), però tampoc et serà senzill trobar-les. 1, 2, 3, rodant!

-Has anat algun cop a veure un film en català al cinema? Hi havia molta gent, ho vas trobar interessant?

-Has utilitzat algun cop el sistema de subtitulació en català de TV3? és una bona manera d'aprendre escriptura.

Ortografia: Repàs dels pseudoderivats. Adreçat a tot l'alumnat.

Hi ha una sèrie de mots cultes, anomenats pseudoderivats o falsos derivats, que no s'escriuen com la resta de mots de la mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans.

Per exemple: de la paraula catalana boca fem els derivats catalans boqueta o bocassa; en canvi, el mot bucal, que semblaria un derivat de boca, prové directament del llatí BUCCA, i és per això que s'escriu amb una u i no amb una o com la resta de mots de la mateixa família.

Altres exemples:

corb, corbat, però curvatura, curvilini.

córrer, concórrer, però concurrència, ocurrència

doble, doblar, però duplicar, duplicitat.

dolç, endolcir, dolcesa, però dulcificar, edulcorar.

jove, jovent, joventut, però juvenil.

moc, mocar, mocós, però mucosa (substantiu), mucositat.

món, rodamón, però mundial, tercermundista.

nodrir, nodriment, però nutrició, nutrient, nutritiu.

ortiga, ortigós, però urticària.

ploma, plomatge, però plumífer.

pols (m.), polsera, però pulsació.

pols (f.), espolsar, polseguera, però pulverulent.

sorgir, ressorgir, però insurgent.

títol, subtítol, però titular, titulació, subtitular.

volcà, volcànic, però vulcanisme, vulcanòleg.

N.B. Són paraules que apareixen molt sovint i que cal conèixer.

!! EXERCICI:

-Escriu deu oracions on apareguin en cadascuna tres paraules pseudoderivades d'aquesta fitxa.

-Cerca al diccionari de l'Optimot o de l'IES enllaçats al blog cinc paraules que desconeguis d'aquesta fitxa. Tothom que faci aquest exercici no pot repetir cap mot.

Els registres: adreçat a tot l'alumnat.

.Els registres poden ser fomals i informals. Entre els formals hi ha:

-El registre estàndard, usat pels mitjans de comunicació, és a dir, premsa, ràdio i televisió, i que estaria a l'equador, entre els formals i els informals; utilitza un nivell de formalitat de vocabulari normal però correcte en tots els dialectes.

-El científic -habitual de les revistes especialitzades o treballs d'investigació-, es caracteritza per usar paraules molt tècniques i desconegudes si no estem dins d'aquella temàtica.

-El literari -que apareix en la literatura: poesies, narracions. El llenguatge és molt elevat, però generalment s'entèn, hi ha molts adjectius poc habituals.

.D'entre els informals hi ha:

-El Col·loquial: registre que té un grau més elevat que el formal, amb expressions de baix registre, paraules d'argot, seria la típica conversa que podem sentir en una bar o entre amics en un passadís o pati.

-El vulgar, que té el registre més baix de tots i el registre col·loquial que és més elevat. Utilitzaria paraulotes, expressions lletges, barroeres, escatològiques i que costen de dir, per exemple: "Aquest tio és un gilipolles".

!! EXERCICI:

-Aquest text col·loquial d’un xat, passa’l a un situació formal. Justifica el seu registre.

.HOLA GENT QUE TAL
.privant o morts
.hola lola
.Qui està mort
.la penya
.ets la lola d españa?
.Ja ho veig, semble que dormint sobre el teclat
.no soc la LOLA i prou
.toco el 2
.massa festa x a mi
.dons adeu, jo tb!!!!!!!!!!
.De què va això ?
.bona nit eh
.És la primera vegada que entre a un xat. Disculpa.
.bona nit xup

-Escriu un diàleg entre dues persones després d’una reunió dins de la universitat. Pensa la situació. En aquest exercici pots optar per un registre formal o un informal.

-Canvia el registre de les següents oracions:

.Ei, tio, de què vas?

.Això és una veritable merda!

.Disculpi, em podria dir on venen els encenedors Zippo?

.Aquet àrbit no en té ni idea. Retira’t mamó.

.Perdoni, està lliure aquest seient d’aquí al costa?

.Escolta nen, tens la xupa al penjador. Nosaltres ens obrim.

.El profe de cata ens catejarà a tots si no fotem brot.

.Hi ha la bòfia per aquí? Vigila, tio, amaga ràpid la xocolata.

.Ei profe, passa’m les claus que m’estic pixant.

.Tu saps per on es va a Barna? Aquí a fora ningú me diu res.

.No tens collons de fer-ho! ets un cagat, fot el camp d'aquí.

N.B. Disculpeu alguna paraulota que necessitava usar.

-Escriu una conversa que hagis tingut en un xat o amb Facebook, esmenta quin tipus de registre és i argumenta la teva resposta.

-Cerca un text de registre formal, màxim 5 línies.

Gramàtica: repàs a les funcions gramaticals. Adreçat a tot l'alumnat.

Anem a repassar les principals funcions gramaticals. Són iguals tant en català com en castellà. Sobretot cal no confondre categoria (nom, verb, adjectiu, adverbi, preposició) amb funció (subjecte, predicat, sintagma adverbial, sintagma adjectiu, CD, CI, CC).

.El complement de Règim Verbal (CRV) o Complement Preposicional és un complement que necessita una preposició i que sovint està amagada i l'hem de saber trobar.

EX:

-No hi pensis més. ("pensar en això")

-Recorda't de portar-me el llibre. ("de portar-me")

.El Sintagma adverbial (Sadv): acostuma a tenir una categoria inferior, el Complement Circumstancial que pot marcar el temps, el lloc, el mode, la manera, l'instrument, companyia, són els més coneguts.

EX: -Vaig al cinema amb la Maria. (amb la Maria) CC de companyia, però amb funció de Sintagma adverbial.

.L'Atribut: és l'adjectiu que acompanya als verbs SER, ESTAR, SEMBLAR.

EX: -En Martí és alt. (alt) és atribut.

.Predicatiu: és l'adjectiu que acompanya al verb quan no és copulatiu, és a dir, qualsevol verb que no sigui ni SER, ESTAR ni SEMBLAR.

EX: -La Marta canta ferma. (ferma) seria un predicatiu, que també faria de CC de manera.

-CD: el complement directe respon a Qui? o Quina cosa? i mai porta preposició.

EX: -Dóna el llibre a la teva mare.

-CI: el complement indirecte respon A qui? o Per a qui? i porta preposició. Recordeu que la preposició sovint està camuflada com ALS, DELS, PELS.

EX: -Llança la pilota a la teva amiga.

-Sintagma Adjectiu (SAdj): un sintagma que porta un adjectiu.

EX: -La torre és fortificada. (fortificada) seria un adjectiu i també faria d'atribut.

N.B. Aquesta teoria també es pot aplicar als pronoms. Només cal cercar la seva referència, antecedent i veure la funció que fa l'antecedent, llavors sabreu la que fa el pronom perquè serà la mateixa.

!! EXERCICIS:

-Escriu quatre oracions de cadascuna d'aquestes funcions. Assenyala la paraula o sintagma i digues la funció que fa.

-Anomena la funció que fan els següents pronoms:

.Oblidate'n. No hi pensis més.

.El meu és de llana; el teu també ho és?

.Obre l'armari i desa-hi aquests pantalons.

.La noia anava descalça i el no també hi anava.

Lectura recomanada: "Se sabrà tot", de Xavier Bosch. Adreçat a Batxillerat i PPAS.

El 14 d’octubre l’escriptor i millor dit periodista Xavier Bosch (Barcelona, 1967) que actualment presenta el programa “Àgora” al Canal 33, i que s’inicià el 1994 a Catalunya Ràdio amb “Alguna pregunta més?”, ideòleg del programa “Un tomb per la vida” (1993-1994) de TV3, o col·laborador a Rac 1 amb els programes d’esports “Primer toc”, “Baviera”, o el magazin matinal “El món a Rac 1”, i autor de narrativa curta o d’una obra de teatre amb més de cent representacions al Teatre Arnau, “El culékulé” (1996), va presentar la seva obra “Se sabrà tot”, que fou Premi Sant Jordi de novel·la el passat 2009. 

El llibre que està escrit amb un certa agilitat i que emmarca el món del periodisme i les seves maneres de fer i de desfer, ha estat una de les obres més venudes escrites en català durant el darrer any, tot gràcies al prestigi del Sant Jordi. La inspiració d’aquesta novel·la li va venir fruit del seu llarg treball com a periodista i concretament de quan exercia com a director al diari Avui, feina que mantingué durant un any i després de veure’s immers en diverses pressions dels de sota i de l’entorn va pensar que el millor era retirar-se i optar per altres opcions. D’aquí li vingué la idea d’escriure una novel·la, però que no seria una novel·la qualsevol, sinó un relat basat en un món que no li era desconegut i que sabia prou bé per on trepitjava. Xavier Bosch va anar forjant una petita història que com a tot bon periodista havia d’anar estirant el fil, i així ho va fer, i fila que filaràs, l’acabà, la presentà a concurs i s’endugué el Sant Jordi de novel·la, fent així una entrada triomfal al món de les lletres catalanes. N’hi haurà que etiquetaran aquest llibre com un altre dels mediàtics, ja sigui per la seva coneguda feina de periodista o perquè pot aprofitar la seva posició, però no és així, sinó d’una història basada en un argument enriquit i ben treballat, sobretot pel que fa a la llengua.

Bosch ens va parlar de la tasca del periodista, tant a la televisió –on ideà i col·laborà activament al programa de televisió sobre el centenari blaugrana: “Aquest any, cent”, on va conèixer llegendes del futbol que avui dia ja no estan entre nosaltres- com a la premsa, d’una tasca que és molt feixuga ni que no ho sembli, però ja no amb el sol fet de treballar a les nits i de pressa i corrents, sinó d’anar a cercar la notícia, d’avançar-se als altres diaris, de descobrir fets amagats, d’aconseguir primícies i despullar trames reals amb gent coneguda al darrere, tot això li va fer replantejar-se la feina de periodista, a causa de les fortes pressions i situacions estressants a què el podia sotmetre gent poderosa o empreses que fins i tot havien col·laborat en la publicitat al diari Avui, d’un diari que estava al límit de la desaparició i necessitava els diners de totes les bandes. Per exemple, ens va explicar que el diari Avui fou el primer a desemmascarar el cas Millet, d’un senyor que havia tingut molt prestigi i que havia donat milers d’euros al diari del qual Bosch era director, això sí, els diners no eren seus, sinó dels altres. També que els diaris esportius i els altres s’enriqueixen a base de promocions, sobretot les que són del Barça i llavors, la premsa que publica notícies del Barça ha d’anar amb cura, perquè el president del F.C. Barcelona es pot empipar i no cedir promocions. Segons ell, el senyor Laporta volia que es publiquessin coses positives del Barça sempre o no cedia promocions, o ell decidia a quin mitjà de comunicació escrita, en canvi, al senyor Rossell tant li feia i cedia promocions de manera independent al que es publiqués del Barça. Això sembla una cosa poc important, però és justament al contrari, la premsa s’enriqueix amb les promocions i en necessita tenir sempre en marxa, sinó mireu al vostre voltant. Per tant, el món del periodisme sempre està vinculat a un interès que de vegades lliga de mans i peus al mateix periodista, que és un entorn complicat i que com explica el seu títol, el periodista juga a portar noves i primícies a la societat. De tots aquests aspectes parla “Se sabrà tot”, amb una trama argumentativa fictícia, que com diu ell, l’escriptor no ha de parlar d’ell, sinó dels altres i ha de saber crear una història que entretingui, com la que ha creat. Entre les principals referències literàries de l’autor pràcticament novell, ja que només té una altra novel·la: “La màgia dels reis” (1994), hi ha George Simenon, el mític autor de novel·la negra que construïa trames simples i amb oracions senzilles i amb un argument que anava avançant contínuament. La xerrada de Bosch va durar exactament uns vint-i-cinc minuts, però fou molt enriquidora, sucosa i no tingué pèrdua. 

 Josep Maria Corretger Olivart 

28 d’octubre del Cerdanyola del Vallés del 2010

N.B. Us recomano aquesta lectura, un bon llibre que podeu trobar a qualsevol biblioteca.