divendres, 30 de desembre de 2016

La serp arc iris. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

LA SERP ARC IRIS
Conte tradicional d’Amèrica del Nord
Fa una bona colla d’anys una terrible sequera arrasà les terres del nord de Nord-amèrica. Els Prats ja no tenien pastura per als búfals i cavalls, i els rius més que portar aigua transportaven fang. Tot s’havia convertit en un desert erm, trist i solitari.
Els indis de la zona estaven exasperats i foren a consultar al bruixot de la tribu. Aquest provà tot tipus d’encantaments i balls rituals, emperò no aconseguí que caigués ni una sola gota. La situació era desesperada.
Llavors, una serp que passava per allí escoltà els laments del bruixot i li digué que l’ajudaria si la llançava amb tota la seva força per l’aire. El bruixot, que no tenia res per perdre, així ho va fer. Llançà la serp tan enlaire que aquesta començà a estirar-se i estirar-se fins que arribà als núvols més elevats. Allí, amb les seves escames, començà a rascar el gel i el gebre fins que l’aigua inaugurà la seva caiguda amb força sobre els camps i turons. Després, un sol tímid deixà anar els seus rajos sobre la pluja i un enorme arc de sant Martí es desplegà enmig del prat. Tota la tribu celebrà una gran festa en honor del bruixot que els salvà, i aquest sempre tingué a la serp com a la seva fidel ajudant i company.




(Traduït per: Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n. 89, de Sofía Sánchez, dins “20 Minutos”)
(Imatge extreta de: pinterest)

!!EXERCICIS:
  1. Realitza un breu resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Cerca sinònims dels mots: començà, llançar, llavors, exasperats.
  3. Qui realitza el paper més important, el bruixot o la serp? Per què?
  4. Per què el conte s’anomena “La serp arc de sant Martí”? Investiga perquè el conegut fenomen atmosfèric es diu “arc de sant Martí”.
  5. Veus algunes semblances entre el conte i el nostre món actual. Si la resposta és afirmativa, esmenta-les.
  6. Pots extreure algun aprenentatge per al teu dia a dia amb la lectura d’aquest conte? Quin?
  7. Busca tres noms, tres adjectius, tres verbs i tres adverbis dins del conte.
  8. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquest conte d’arreu del món. Què t’ha semblat? Per cert, creus en els bruixots o bé endevins? Raona les teves respostes.



dimarts, 27 de desembre de 2016

Sobre "comptar amb". Adreçat a tot l'alumnat

L’expressió  “comptar amb” té el significat de ‘tenir algun fet segur, confiar en algú o alguna cosa esperar que succeeixi un fet o que es doni una circumstància”.

Ex:

-Compto amb la teva participació. (Confio en què hi participaràs) (correcte)

-Compto amb superar la matèria. (Espero superar òptimament l’assignatura) (correcte)

És inadequada la forma “comptar amb” quan té el sentit de ‘disposar de, tenir’ i també és incorrecte quan té el sentit de: “estar constituït o integrat per alguna cosa”.

Ex:

-El camp disposa un ajut econòmic per a realitzar obres. (correcte)

-El camp compta amb un ajut econòmic per a realitzar obres. (incorrecte)

-El departament disposa de molt llegat documental. (correcte)

-El departament compta amb molt llegat documental. (incorrecte)

-Els membres de l’equip compten amb el vistiplau de la directiva. (incorrecte)

-Els membres del jurat tenen el vistiplau de la directiva. (correcte)





(Material adaptat de: ub.edu)

(Imatge extreta de: elracodelavia)


!!EXERCICIS:

1.      Realitza un resum de la present fitxa explicant els usos correctes de la paraula “comptar amb”.

2.      Redacta vuit oracions amb la paraula “comptar amb” o similars.

3.      Inventa un exercici per treballar amb la paraula “comptar amb”.

4.      Digues si les següents oracions són correctes o incorrectes.

.L’entitat compta amb la solidaritat dels seus membres.
.Els meus amics compten amb el meu suport.
.Avui no compto amb l’ajuda dels pares.
.Compto amb vint llibres de literatura.
.Sempre comptaré amb tu per a fer el treball.

5.      Fòrum: t’ha servit la present fitxa per millorar? Què sabies i què desconeixies de l’expressió “comptar amb”?






dissabte, 24 de desembre de 2016

Passeu molt bones festes!!!!



Que l’amor,
la pau,
la salut,
la solidaritat,
la literatura,
la llengua,
i el rock & roll (si és el cas),
us acompanyin.

Passeu molt bon Nadal
i entreu amb força
en aquest 17
ple de somnis
per abraçar-nos.

Petons per a tothom.
No puc parar aquest sentiment!

Moltíssimes gràcies
per consultar el blog!!!!!







!! A sota podeu escriure la vostra felicitació de Nadal i d'any nou.

dimecres, 21 de desembre de 2016

La variació lingüística i la seva tipologia. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

1. LA VARIETAT HISTÒRICA

Ja sabem que una llengua varia a mesura que passa el temps, atès que, trobem paraules que deixen d’emprar-se, o bé d’altres es posen de moda. Un bon exercici és realitzar una comparació entre textos literaris o documents de diferents èpoques i es plasmaran aquestes diferències. Així doncs, com més antic sigui el text o document que tenim al davant, més difícil serà entendre’n el sentit. Els textos sempre reflecteixen la llengua tal i com era en aquell moment. Els processos de canvi en els quals intervenen les llengües s’anomenen varietats històriques.

Exemple:

.Els textos d’època medieval tenen molts llatins, ja que, el llatí tenia prestigi en aquell temps.

.El català a partir del segle XVI i sobretot en els segles XVII i XVIII presenta molts castellanismes, perquè el castellà per qüestions polítiques era la llengua de la cort, de l’administració i de la cultura.

.El català del segle XXI com tantes altres llengües es troba influït per l’anglès, a causa de la seva important presència en l’àmbit tècnic, científic i informàtic.

La ciència dins de la llengua que estudia la varietat històrica és la gramàtica històrica, perquè s’encarrega de descriure els canvis que s’han produït en la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic de la llengua al llarg del temps. Per un altre costat, la història de la llengua s’encarrega d’estudiar l’origen d’una llengua i els factors que han pres part en el seu prestigi i utilització; parlem de factors de caire polític, històric, econòmic, social, entre d’altres.



2. LA VARIACIÓ GENERACIONAL

Avui dia, és pragmàtic poder veure les diferències que existeixen entre el parlar de diverses generacions de persones, per exemple, entre avis i néts. Els adults acostumen a ésser més conservadors que els joves, i això queda reflectit en la llengua oral. El lèxic que empren els joves pot ésser desconegut per un adult i a la inversa.

D’altra banda, els joves no segueixen tant la normativa ni la llengua estàndard de la llengua. A la vegada, també incorporen neologismes, és a dir, paraules noves, i acostumen a repetir un terme diverses vegades fins a empobrir el vocabulari d’un text.

La llengua que empren els adults té un registre més proper a l’estàndard, ja que, es deu a la inserció en el món laboral. Això sí, no és tan innovador com la llengua dels joves.

Les diferències que trobem entre la llengua dels joves i la dels adults reben el nom de varietat generacional.



3. LA VARIETAT SOCIAL

És la varietat que depèn del grup social del qual formen part els parlants. Els mitjans de comunicació, i també la mobilitat social poden comportar dificultats de classificació dels diferents estrats dels parlants. En canvi, sí que queda ben diferenciada la parla d’un individu de classe alta i un de classe mitjana o baixa.

Les persones que viuen en un ambient similar, tot i tenir diferents procedències, poden arribar a tenir la mateixa manera de parlar. Així doncs, per exemple, el parlar xava, és el parlar que empren les classes baixes de la ciutat de Barcelona i del seu entorn. És una manera de parlar plena de castellanismes. Per un altre costat, el parlar bleda, és el característic de les zones residencials de Barcelona i d’alguns medis universitaris. Comparteix alguns trets amb el parlar xava. Formen part de la varietat social.



4. LA VARIETAT PROFESSIONAL

El llenguatge d’especialitat és la varietat que depèn d’un àmbit professional. Per tant, cada àmbit professional té un lèxic específic que a la vegada fa que sigui desconegut per individus fora d’aquell àmbit.

A mesura que avança la ciència i a la vegada la societat es va modernitzant, també s’han anat diversificant les varietats professionals i també s’han anat complicant les situacions comunicatives arran d’aquesta riquesa. És evident que cada parlant domina diferents tipus de registres i segons la seva posició social, econòmica, cultural o laboral, entre d’altres, farà que empri més un registre més o menys elevat. El fet de no dominar un registre lingüístic, així com no saber adequar-lo al seu moment comunicatiu pot comportar distorsions en la comunicació.

D’altra banda, cada ofici té el seu vocabulari especialitzat diferent al d’ús general de la llengua. Així doncs, no parlaran igual un metge, un fuster, un manobre, un professor... Aquest lèxic especialitzat s’anomena tecnolecte, és a dir, el vocabulari tècnic que fa referència a un àmbit professional i que pot incloure a tall d’exemple, conceptes, noms d’eines, noms de productes d’aquell àmbit, entre d’altres. No s’ha de confondre el tecnolecte amb l’argot.



L’argot és el llenguatge col·loquial que empra un individu i que acostuma a ésser poc accessible per als parlants fora d’aquell àmbit. La paraula argot és un gal·licisme que significa “la parla dels lladres francesos”. Feia referència a la llengua d’un sector marginat d’individus. En l’actualitat, cada grup social pot emprar l’argot, cosa que el preservarà dels individus foranis a l’àmbit. Pel que fa al català, l’argot que empra és prestat del castellà.

!Paraules de l’argot dels lladres:


(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    
  Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: traduciresdescubrir)


!!EXERCICIS:

1. Cerca vocabulari especialitzat d’algun d’aquests oficis: metge, mecànic, paleta, informàtic.

2. Transforma les següents oracions en registre estàndard:

.No m’agrada emprenyar, pero necessito calés.
.La teua germana i jo estem enrotllats i no tenim ganes de fotre res.
.És una merda que la pista de bàsquet només tingui una canasta.
.Els demés tios de la colla m’ha ben fotut.

3. Explica la diferència entre l’argot i el tecnolecte.

4. Justifica el tipus de variació en cada cas.

.El seu fill té apendicitis.

.Amb tant, anaven-nos vinent rics hòmens d’aragó e de Catalunya; e en los primers venc l’arquebisbe de Narbona amb quaranta cavallers e amb sis-cents hòmens de peu, e havia nom Pere Amiel. E la host anà-hi creixent, e els sarraïns estrengueren-se en tal manera que anc no osaren eixir a nós sinó de torneig que havien amb alguns de la host.

.Les paraules: andrapar, andola, aranya, avisat, bollu, castanya.

5. Comenta en què consisteix la variació generacional.

6. Inventa un exercici per tal de treballar la variació lingüística a l’aula, emperò no el resolguis, que ja ho farà algú altre.

7. Cerca un vídeo a la xarxa on hom parli en algun argot i estudia’l breument. No t’oblidis d’incloure l’enllaç.

8. Esmenta paraules que provinguin de l’anglès i s’hagin incorporat a la llengua catalana.


9. Autoavalua’t: quines dificultats t’han sorgit a l’hora de treballar el present tema i per què? Què t’ha resultat més complicat? Quins coneixements et serviran i que podràs aplicar en el teu dia a dia?

diumenge, 18 de desembre de 2016

Treballem el film "Retorn al futur 1" Adreçat a tothom

És la primera part d’un dels films més destacats i treballats a nivell argumentatiu dels anys vuitanta. En Marty McFly viatja a través del temps en el Delorean i viu una sèrie d’aventures. Ens endisem en aquest viatge amb el Delorean i en treballem alguns aspectes!



(Imatges extretes de: filmaffinity i peopledotcom)



!!EXERCICIS:

1.      Com va aconseguir el doctor Emmett Brown el plutoni per viatjar en el temps?

2.      Per què en Marty McFly viatja en el temps i a quina hora, dia, mes i any va a parar?

3.  T’atreveixes a esmentar tres cançons que sonen durant la pel·lícula i el seu autor i any d’aparició?

4.     Amb qui es troba en Marty McFly a la cafeteria i què succeeix allí exactament?

5.    Quin inconvenient ha d’afrontar en Marty McFly després de l’atropellament del cotxe i a què es deu aquest fet?

6.      Com en Marty fa entendre al doctor Doc Brown que ha viatjat en el temps?

7.      Descriu el personatge de George McFly.

8.      Descriu el personatge del doctor Doc Brown.

9.      Per què el doctor Brown vol viatjar a través del futur? Quants anys més enllà?

10.  A quina ciutat viatja en Marty? Existeix realment?

11.  A qui demana ajuda i per què quan arriba a l’any 1955?

12.  Quines són les reaccions de la gent en veure per primer cop en Marty vestit de groc?

13.  Quines repercussions pot tenir estar en contacte amb gent del passat, del 1955?

14.  Com es diu la festa on es realitzarà el ball on els futurs pares d’en Marty s’enamoraran?

15.  Esmenta coses de l’any 1955 que es vegin a la pel·lícula.

16. Quina energia necessita el doctor Brown per retornar en Marty al futur? Com ho aconseguirà?

17.  Com George McFly aconsegueix recuperar la passió envers Loraine?

18.  A quina velocitat ha d’arribar el DeLorean per viatjar en el temps?

19.  Com es posa la llavor a una de les primeres cançons de rock & roll? Per què en Marty acaba a l'escenari tocant amb en Marvin & The Starlighters?

  

20.  Per què es troba malament en Marty quan toca la guitarra a la festa del ball? Té alguna relació amb la fotografia que mostra contínuament amb els seus germans? Quina?

21.  Què intenta dir en Marty a en Doc abans d’emprendre el camí de tornada a l’any 1985?

22.  La carta que té en Doc, a què fa referència i per què ha de llegir-la? Qui l'escriu i com li arribarà a en Doc? Com reacciona en el científic?

23.  Què succeeix a les 21:57 del dia 25 de novembre del 1955?

24.  Com Marty pretén avisar en Doc del perill que corre la seva vida en el futur?

25.  Quan Marty retorna al 1955, quin petit problema intenta resoldre i que afectarà en Doc?

26.  Com s’escapa finalment el doctor Emmett Brown de la mort?

27.  Quin consell dóna el pare George a en Marty al final de la primera part del film?

28.  Explica el final de la pel·lícula.

29.  Fòrum 1: creus que podem canviar el futur?

30.  Esmenta les pel·lícules més destacades de l’actor Michael J. Fox i el seu any de publicació.

31.  A la vida real existeix la ciutat de Hill Valley? I el model de cotxe Delorean? I la banda Marvin Berry & The Starlights? Cerca informació i justifica la teva resposta.

32.  Fòrum 2: quines coses veus a la pel·lícula que realment han existit i quines no.

33.  Fòrum 3: expressa la teva opinió sobre el film. Què t’ha semblat?

34.  Clica a l’enllaç per escoltar la música original d’Alan Silvestri.



dijous, 15 de desembre de 2016

Les irregularitats a la 3a conjugació. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat


Dins dels verbs de la 3a conjugació podem trobar dos models diferents: els verbs purs i els verbs incoatius.

.Els verbs purs es conjuguen amb normalitat i no tenen el sufix –eix- entre el lexema i la desinència.

Ex:

obro, obres, obre, obrim, obriu, obren. (present d’indicatiu)
obri, obris, obri, obrim, obriu, obrin. (present de subjuntiu)
obre tu, obri ell/a, obrim nosaltres, obriu vosaltres, obrin ells/es. (present d’imperatiu)


.Els verbs incoatius afegeixen –eix- entre el lexema i la desinència en tres persones del singular i la 3a del plural del present d’indicatiu i del present de subjuntiu, i en la 2a i 3a persones del singular i la 3a del plural d’imperatiu.

Ex:
pateixo, pateixes, pateix, patim, patiu, pateixen. (present d’indicatiu)

pateixi, pateixis, pateixi, patim, patiu, pateixin. (present de subjuntiu)

pateix tu, pateixi ell/a, patim nosaltres, patiu vosaltres, pateixin ells/es. (present d’imperatiu)


.No són verbs incoatius, per tant, no porten l’increment –eix- i es conjuguem com el verb obrir:

Ajupir, bullir, collir, cosir, dormir, eixir, escopir, fugir, grunyir, morir, omplir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tenir, tossir, venir i els seus derivats.

Per tant és incorrecte dir: ajupeixo, bulleixo, escopeixo...


.Els següents verbs es poden conjugar seguint els dos models, tant el pur com l’incoatiu:

Acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, lluir, mentir, percudir, presumir, resumir.

Per tant, es pot dir: acudo / acudeixo; arrupo / arrupeixo; brunzo / brunzeixo...


.El verb lluir canvia de model segons el sentit que utilitzem:

1.      Emetre llum. Verb pur.

Ex:
-Avui a ponent el sol no lluu gens en detriment de la boira.


2.      Amb sentit figurat. Verb incoatiu.

Ex:
-El seu treball durant el trimestre no llueix res.



.La resta de verbs que no s’han esmentat, inclosos els verbs assentir i dissentir, són incoatius.



CANVIS ORTOGRÀFICS

Cal tenir en compte els presents casos:

.Els verbs tossir, cosir, collir, escopir, sortir alternen la vocal o/u. Si la vocal és tònica s’escriu amb u: tussen, cusen, escupen, surten; si la vocal és àtona, s’escriu o: tossit, cosit, collit, escopit, sortit.


.Els verbs que tenen el lexema que finalitza en vocal, com per exemple, conduir, reduir, beneir, construir... porten dièresi en les terminacions: -ïm (reduïm), -ïu (reduïu), -ïa (reduïa), -ïes (reduïes), -ïren (reduïren), -ïssis (reduïssin), -ït (reduït).


.L’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs que acaben en vocal + ir no porten mai dièresi. Exemples: traduir, traduint, traduiré, traduiria...


.Els verbs lluir i dur tenen dues formes a la 2a i 3a persones del singular del present d’indicatiu: duus / dus; duu / du; lluus / llus, lluu / llu.


.La 3a persona del singular del present d’indicatiu s’escriu amb -e en els següents verbs: obrir (obre), omplir (omple), córrer (corre) i venir (vine).



USOS VERBALS ERRONIS

.El gerundi no pot expressar una acció posterior a la del verb principal, per tant, l’hem de substituir per una oració coordinada amb la conjunció i.

Ex:
-*Van començar l’estadi al juny acabant-lo al cap d’un any i mig. (incorrecte)
-Van començar l’estadi al juny i el van acabar al cap d’un any i mig. (correcte)


.El gerundi pot expressar una acció anterior o simultània a l’acció del verb principal.

Ex:
-Anirem a veure el partit del Barça havent sopat. (acció anterior)
-Es va trencar el braç durant la cursa. (acció simultània)


.En les oracions condicionals no es pot emprar el plusquamperfet de subjuntiu en lloc del condicional perfet.

Ex:
-*Si m’ho haguessis explicat, t’ho hagués solventat. (incorrecta)
-Si m’ho haguessis explicat, t’ho hauria donat. (correlació verbal correcta)


(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    
  Editorial Teide, Barcelona)

 (Imatge extreta de: Oxford Dictionaries)


!!EXERCICIS:

1.      Subratlla els gerundis incorrectes.

.Em vaig trobar la Martina anant a comprar cadires.
.Quan tenia dos anys, vaig caure de la trona trencant-me la cama esquerre.
.Baixava les escales rient com una boja.
.L’escriptor va finalitzar la presentació del llibre, marxant tothom de la sala.
.El lladre va fugir corrents, caient al terra uns segons després.
.Van subministrar un detergent a l’amo del gos, rentant-lo ràpidament amb raspalls.
.Es va calmar, havent aprovat la matèria.
.El futbolista va xutar la pilota, estavellant-se al pal al cap d’uns segons.


2.      Completa la següent taula:

INFINITIU
GERUNDI
PARTICIPI
Imprimir


Sofrir


Restituir


Delinquir


Tenir


Obrir


Establir




3.      Omple els buits de les oracions amb la forma verbal corresponent.

.Compte!, no cal que _____________ (bullir) l’aigua.
.Avui el sol no ha __________ (lluir) gens.
.Li ha agradat la feina que li ____________ (ofert).
.Encara em ________ (ressentir) del que ha passat.
.El fiscal __________ (intuir) que era innocent.


4.      Encercla el mot o mots correctes de cada parella de verbs.

Ompla / omple;   conduint / conduïnt;  fossiu / fóssiu;  tradui / traduí;
Admetrè / admetré;  disoleu / dissoleu;  treballaba / treballava; facis / fagis.

5.      Completa amb O o U les següents formes verbals:

Esc__ll, p__g__em, s__rti__, esc__pia, c__sir, rec__llir, c__nd__ir, __beir.


6.      Finalitza les següents oracions:

.Si hagués estudiat més...
.Si pogués...
.Hauria guanyat més diners si...
.Si haguéssiu corregut més...
.Si l’estimés bé...


7.      Reescriu les següents oracions en estil indirecte.

.La Marta va comentar: “Ja en tinc prou!”.
.La filòloga va assegurar: “L’alumnat pot millorar en l’escriptura”.
.El senyal deia: “Prohibit fumar”.
.El guàrdia urbà ens va recomanar: “Passeu pel pas de vianants!”.

8.      Inventa un exercici per tal de treballar els verbs irregulars de la 3a conjugació.

9.      Explica la diferència que hi ha entre un verb pur i un incoatiu. No t’oblidis de posar exemples.

10.  Autoavalua’t: Com t’han sortit els exercicis d’aquesta fitxa? Quines dificultats t’has trobat i per què? Què has de recordar dels verbs irregulars i que et servirà pel dia de demà? Raona les teves respostes.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;