dilluns, 31 de març de 2014

Revisem els pronoms (1). Adreçat a tot l'alumnat.


Un pronom és el mot que emprem per substituir un nom que ja apareix dins de l’oració. D’aquesta manera s’eviten repeticions de la mateixa paraula.

Ex:

-Vaig portar el cotxe al taller per a què el mecànic realitzés el canvi d’oli, i ell em va dir que el podria recollir a primera hora de la tarda.

‘Ell’ fa referència a ‘el mecànic’ i l’article ‘el’ a ‘el cotxe’, per tant, és un pronom que n’evita la repetició.

.Podem trobar dos tipus de pronoms:

1.      Els pronoms personals:

Que poden ser forts o tònics (porten accent tònic i van sols) o bé febles i àtons (no porten accent tònic i acompanyen el verb)


2.      Altres pronoms:

Sóns els demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els relatius.


1)      ELS PRONOMS PERSONALS


SINGULAR
PLURAL
1a persona
Jo, mi, nós
Nosaltres
2a persona
Tu, vostè, vós
Vosaltres, vostès
3a persona
Ell, ella
Ells, elles
Reflexiu
Si, ell (mateix)
Si, ells (mateixos)


.La forma ‘nós’ és un plural majestàtic, l’acostumaven a emprar antigament els reis i els papes. Sempre cal conjugar el verb que l’acompanya en la primera persona del plural.

Ex:

-Nós vetllem per les propietats que treballem.

.Les formes ‘vostè’ i ‘vostès’ són pronoms de segona persona. El verb  s’ha de conjugar amb la tercera persona del singular i del plural segons la forma sigui ‘vostè’ o ‘vostès’.

Ex:

-Si vostè assisteix a la conferència també hi aniré.

.La forma ‘vós’ s’empra per referir-se a una sola persona i el verb sempre es conjuga amb la segona persona del plural.

Ex:

-Vós vindreu amb nosaltres al cinema?

.Formes febles o àtones

Els pronoms febles no tenen accent tònic i cal pronunciar-los juntament amb el verb, com si fossin una mateixa paraula. Poden tenir dues tipologies diferents:

1.      Proclítics: si van davant del verb.

Ex:

-Em pentino.

-Et mires al mirall.


2.      Enclítics: quan van darrere del verb.

Ex:

-He d’agafar-me a la barana.

-Has de rentar-te bé les dents.


Veiem les seves formes en el següent quadre:


.NORMES ORTOGRÀFIQUES

1.      Els pronoms EM, ET, ES, EL, LA, EN s’apostrofen quan van davant de verb començat per vocal. Convé recordar que aquests pronoms quan van davant del verb mai s’hi ajunten per guions, sinó que o bé van separats o apostrofats.


Ex:

-Em miro.

-M’avança.


2.      Darrere del verb els pronoms s’uneixen al verb mitjançant un guionet o bé també apostrofats.

Ex:

-Rentar-se, renta’t, observant-los, allibereu-vos...


3.      Hem d’escriure l’apòstrof tan a la dreta com sigui possible:


Te+en+dóna-----------------te’n dóna


Te+en+ha deixat-----------te n’ha deixat


Te+el + mira----------------te’l mira


Te+el+menjat---------------te l’ha menjat


Se+ens+espatlla-----------se’ns espatlla


4.      No apostrofarem mai les combinacions SE US i LA HI.


Ex:

-M’ha comunicat que se us ha avariat el vehicle.


(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: catala2punt0.blogspot.com)


!!EXERCICIS:


1.      Apostrofa o separa segons convingui els següents pronoms acompanyats de verbs:


nagafa, dónamen, menjal, esrepenja, tasseus, sescolta, menvaig, enviali, escoltam, pentinat, sapostrofa, miral, senssent, emmaquillo, guaital.


2.      Escriu quatre pronoms proclítics (davant del verb) i quatre d’enclítics (darrere del verb).


3.      Redacta una oració amb cadascun dels pronoms personals següents:

Jo, tu, ell/a, nosaltres, vosaltres, ells/es.


4.      Explica la diferència que hi ha entre el nom i el pronom. Exemplifica-ho.


5.      Fòrum: comenta què és el que t’ha resultat més complicat d’aquesta fitxa i per què? Com ho pots resoldre?

dissabte, 29 de març de 2014

Josep Maria Albaigès. El savi de Juneda. Adreçat a tothom.


Fou el junedenc per antonomàsia, un savi del nostre temps, pioner en moltes matèries, que trobava el plaer a mig camí de les lletres i les ciències. Amb ell s’entén que totes dues poden conviure perfectament, no cal que una n’exclogui l’altra, ell de fet, era un interessat pel significat de les paraules. Josep Maria Albaigès, enginyer de camins i economista, “fill del botiguer”, com li agradava ésser conegut, ens va deixar sense esperar-ho fa pocs dies, la mort el va sorprendre a l’edat de setanta-tres anys justament el dia abans del seu sant i a Barcelona, on vivia de feia temps, emperò sense oblidar-se per un segon de la seva estimada Juneda que el va veure créixer i que visitava sempre que podia, si més no, també i quan es presentava l’ocasió per presentar un nou llibre. En Josep Maria era un apassionat dels jocs de paraules, de la enginyeria, de l’economia, de la història, dels entreteniments que feien pensar, com per exemple, els escacs o els jocs d’enigmàtica, entre d’altres. Un dels seus actuals hereus el podem trobar en Màrius Serra.
Sovint, i com que sempre escrivia, una altra de les seves afeccions era investigar sobre la memòria, fets curiosos llavors i redactava articles sobre algunes d’aquestes temàtiques esmentades destacant-ne allò descobert. Si ens deturem en la seva trajectòria de publicacions trobarem edicions sobre diverses temàtiques que dominava: en el camp de l’onomàstica sobresurten Diccionari de noms de persona (1980), Diccionari de noms de noi (1995), Diccionari de noms de noia (1995), Enciclopèdia dels noms propis (1995), El gran llibre dels cognoms (2005), Los nombres de moda (2010) o El secret dels noms catalans (2011); la matemàtica: El nombre Pi (2007), La proporció àuria (2007); com a historiador diversos articles i llibres sobre la seva Juneda, molts d’aquests articles editats dins la revista cultural del poble Fonoll i que poden recuperar-se a través de la seva pàgina web www.albages.com: Petita història d’un segle de ferrocarril a Juneda (1978), Juneda i la cassola (1988), Els carrers de Juneda  (1991), Juneda i el seu terme (1991), Noms i renoms de l'antroponímia de Juneda (1992), La sarsuela junedenca (1994), o d’altres com Els misteris del temple de Salomó (2009) o El Macià desconegut (2013) on desvetllava que l’enginyer industrial Francesc Macià abans de ser president de la Generalitat de Catalunya va introduir el formigó armat a Espanya, material amb la qual es construeixen la majoria d’edificacions i va construir el primer dipòsit d’aigua potable de Catalunya a Puigverd de Lleida;

també llibres adreçats al món empresarial com Polemologia per a executius (1991); en el terreny humorístic: La divertida incultura (2000), En dues paraules: al-lucinant! (2003), Quin tip de riure! (2009); però també com a interessat en la ment, fou president de l’associació cultural Mensa, que està dedicada al món de la intel·ligència i a individus amb un coeficient mental superior a 130: Ajudant a la memòria (2001), Reforci la memòria (2002), El poder de la memòria (2005); o el que anava a presentar i que apareixerà pòstumament en el camp memorialístic: Records de l’any de la picor (2014), per citar-ne alguns. Convé tenir present que també fou el primer en realitzar El mapa geotècnic de Barcelona (1978).


 
Una demostració del seu afany vocacional i intel·lectual el trobem en les direccions d’entitats culturals que va presidir: com la presidència de la Societat d’Onomàstica, la presidència de l’Associació d’Onomàstica, Heràldica i Genealogia, presidència del FONI (Fòrum Onomàstic Nacional i Internacional), president de l’associació cultural espanyola Mensa, presidència del Club Palindromista Internacional (CPI). També el podem trobar com a editor de revistes com Carrollia, que mesclava matemàtiques amb la llengua, BOFCI, un butlletí oficial de la facultat de ciències inútils, o Semagames, revista de palíndroms i eulologia, jocs que tant el fascinaven.

Assíduament el podíem veure reclamat en molts canals de televisió com ara TV3, TV2, Antena 3, també emissores de ràdio com Catalunya Ràdio, Onda Rambla, RNE o en mitjans de comunicació escrits com Muy Interesante, Quo, La Vanguardia on s’expel·lia amb el seu saber sobre els noms i cognoms, els quals havia estudiat durant molt de temps. Qui no ha consultat alguna vegada el seu llibre de noms o cognoms de persona?

L’any 2011 li arribà el reconeixement al seu poble natal, Juneda, que el nombrà fill predilecte de la vila, d’un home que tant havia escrit, investigat i culturalitzat la població amb els seus articles i petites publicacions sobre el seu estimat poble.

Per acabar d’entendre la seva filosofia i de com estimava tant les paraules com els números, d’igual per igual i sense decidir-se preferentment per cap de les dues, en un programa de TV2 durant la presentació del llibre Los nombres de moda (2010) li van preguntar que com podia ser que un enginyer i economista estimés tant les lletres, el senyor Albaigès glossà:

“De les paraules sorgeix tot i qualsevol activitat ha de recórrer a les paraules per a expressar-se i per a continuar investigant en elles”.

(Josep Maria Albaigès, Para todos la 2, octubre del 2010)

Finalment, de ben jovenet sempre havia seguit els passos del senyor Albaigès, sobretot les obres que fan referència a l’onomàstica i a la vila de Juneda, moltes d’aquestes obres monogràfiques a la seva població me les deixava fullejar la meva tieta que gratament les comprava. Tant a ell com a mi el segon cognom, Olivart, ens lligava per sempre a la població de Juneda.



En homenatge a aquest gran saberut de les terres de ponent, garriguenc de sempre, us deixo amb una broma a nivell de coincidència extreta de la seva pàgina web i no cal dir-ho, creada per aquest geni dins la seva invenció (FCI), facultat de ciències inútils, i concretament de la pertanyent a la patafísica, que de fet és una ciència que ens vol fer somriure. Adéu a un savi junedenc de sempre, que ens ha deixat un bon llegat d’obres de consulta permanent i que perduraran al llarg del temps. D'un enamorat dels nombres i de les lletres, sense decidir-se més per l'una o per l'altra, d'un home inquiet que ja de ben petit no parava de jugar a jocs que ell mateix s'inventava i amb els quals atreia a tots els seus amics del poble, això sí sovint i per temor ho feia d'amagat, al carreró de darrere de l'església de la seva estimada Juneda, d'un saberut que tant i tant va fer per donar a conèixer qualsevol aspecte desconegut de la seva vila. A en Josep Maria Albaigès, el talent ja li venia de ben lluny. Fins a sempre mestre, adéu JMAiO.


.Coincidències Napoleó-Hitler

Napoleó nasqué en 1769. Hitler en 1889. Diferència: 129 anys.

Napoleó prengué el poder en 1804. Hitler en 1933. Diferència: 129 anys.

Napoleó entrà a Viena el 1809. Hitler el 1938. Diferència: 129 anys.

Napoleó entrà a Rússia el 1812. Hitler el 1941. Diferència: 129 anys.

Napoleó perdé la guerra en 1815. Hitler el 1945. Diferència 129 anys.


La diferència més sonada que s’ha assenyalat sempre entre tots dos fou el seu fracàs, que els comportà la ruïna, davant de la immensitat i l’hivern dels russos.


Josep Maria Corretger

Març del 2014
.Fonts consultades:
(Imatges extretes de: pageseditors.cat, amazon.es, albaiges.com, todocoleccion.net i edicions 62)


OPINIÓ

1. Has llegit o consultat alguna vegada algun llibre de Josep Maria Albaigès? Què t'ha atret més del llibre i per què?

2. Sabies que aquest erudit junedenc ens va llegar algunes obres de referència i fou un creador de jocs d'enigmàtica?

3. Consulta els llibres d'en Josep Maria Albaigès que va dedicar als noms de persona i als cognoms i pots escriure una mica sobre l'origen i el significat del teu nom i cognom.

dijous, 27 de març de 2014

La B i la V. Casos conflictius. Adreçat a tot l'alumnat.



La be alta i la ve baixa tenen una sèrie de paraules que segons s’escriguin amb b o v tenen un significat o bé un altre.


Baca: estri de dalt del cotxe per transportar objectes.

Vaca: animal.


Baga: nus o llaçada.

Vaga: aturada laboral.


Ball: dansa.

Vall: espai de terra entre dues muntanyes.


Bellesa: qualitat de bonic.

Vellesa: persones majors.


Bena: bocí de teixit per curar ferides.

Vena: vas sanguini.


Beure: ingerir begudes.

Veure: observar pels ulls.


Bola: cos esfèric.

Vola: del verb ‘volar’.


Bot: salt, de saltar.

Vot: acció de votar.


Buit: que no arriba a estar ple.

Vuit: número que està entre el set i el nou.


N.B. Podem trobar molts altres mots que s’escriuen en be alta i ve baixa a banda d’aquests i que no segueixen cap norma concreta. La majoria segueixen l’escriptura del mateix mot en altres llengües romàniques com el castellà o el francès: boca, ceba, visita, sabó, són algunes d’elles.

Per contra, trobarem també mots que no segueixen l’escriptura d’altres llengües romàniques, com ara el castellà:


S’ESCRIUEN AMB B

Automòbil, basc, berruga, biga, bolcar, calb, mòbil, oblidar, rebentar.


S’ESCRIUEN AMB V

Advocat, aprovar, avet, avi, avorrir, avortar, cavall, comprovar, covard, fava, gavardina, govern, gravar, llavi, núvol, prova, rave, savi, sivella, taverna, trèvol, vaixell, vernís, voltor.




(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)

(Poema visual de: Marcela Antipán)


!!EXERCICIS:

1.      Escriu el significat de les següents paraules:


Vaga, baca, buit, vell, bena, bell, vot, veure.


2.      Explica la diferència que hi ha entre:


Baga i vaga; bola i vola; bot i vot, bena i vena.



3.      Escriu be alta o ve baixa segons on calgui:

Automò__il, __eure (de vista), compro__ar, lla__is, ad__ocat, ga__ardina, trè__ol, __asc, co__ard, __olcar, re__entar, ta__erna, pro__a, gra__ar, cal__, mò__il, a__et, fa__a, am__ició, em__ragatge, trom__ó, gam__a, fi__lada, con__ocar.


4.      Cerca vuit paraules amb be alta i vuit més amb ve baixa que no hagin aparegut en aquesta fitxa. Si cal ajudat del diccionari en paper o telemàtic.


5.      Esmenta quines són les paraules d’aquesta fitxa que més errors et fan cometre quan escrius.


6.      Fòrum: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis d’aquesta fitxa. Què t’ha sortit millor i què pitjor? Com pots millorar en aquesta fitxa?

dimarts, 25 de març de 2014

La meva paraula preferida (27). "Emmantellar". Adreçat a tothom.

.Emmantellar:

Cobrir, envoltar en un mantell.

Ex:

-Abans d'anar a dormir la mare em va emmantellar.





.Justificació:

És una paraula que està formada pel prefix em- que s'afegeix a l'arrel o lexema nominal 'mantell', més el sufix -ell.

L'he escollit aquest mes perquè m'agrada aquest verb i el podem emprar cada dia.


(Imatge extreta de: bekiamascotas.com)



!!EXERCICIS:
1. Aporta la teva paraula preferida del mes i argumenta el perquè de la teva tria.
2. Redacta vuit  oracions amb la paraula 'emmantellar'.
3. Apadrina una paraula que estigui en desús. Rescata-la i anota el seu significat.

dilluns, 24 de març de 2014

Iolanda Batallé regna amb "Faré tot el que tu vulguis". Adreçat a tothom.


Aquesta filòloga, periodista, màster en administració i empreses i fins i tot professora d’escriptura a la universitat Pompeu Fabra o a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, també treballà com a editora infantil a Random House i actualment directora de la editorial La Galera, està vivint el seu millor moment més dolç a nivell literari. Tot ha estat gràcies a la seva darrera novel·la. Faré tot el que tu vulguis que ve abanderada amb el darrer premi Prudenci Bertrana. El títol ens condueix cap a un camí enganyós, sembla que sigui una novel·la eròtica, emperò no ho és, ara bé, sí que n’aporta unes pinzellades a través del personatge de la Nora, una dona de quaranta-tres anys, amb dues filles, una de disset i una altra de dinou anys, molt fidel al seu marit amb el qual ha estat vint anys fins que en un viatge d’avió a Londres, que per cert, sortia amb retard, coneix un jove biòleg atractiu que li originarà un gir en la seva vida i tindrà unes vivències ben apassionades d’amagat del seu marit, alhora que ho compaginarà amb la pintura de quadres, que també reflectiran aquest canvi. Aquest defugir de la Nora és perquè està cansada de viure en un matrimoni dins de la normalitat, de només haver gaudit del seu home i de ja esdevenir un fet rutinari, d’aquí que se sent atreta pel jove.

Iolanda Bataller que va néixer un 31 de desembre de 1971 a Barcelona, explica que aquest dia té la seva anècdota: “El meu pare va voler que nasqués el 31 perquè fos la més jove de la meva generació quan anés a la universitat”. Va debutar amb La memòria de les formigues (2009) una novel.la que és alhora una dedicatòria a la seva àvia, que tant llegia i li feia estimar la lectura. “La meva medalla és la de la primera comunió de la meva àvia, la vaig trobar en una visita a la meva casa materna, em porta sort”. És una obra que molts es van pensar que era una mena de resum de la seva vida personal sentimental, quan de fet no era així. Hi apareix la Joanna que posteriorment trobarem en la seva nova obra, una dona que ens explicarà l’enamorament i els vincles amb els homes que coneix. Sí que a l’obra hi trobarem alguns fets extrets de la pròpia vida de l’autora i d’altres de literaturitzats. Un llibre que va definir com un collage i que també té d’altres personatges que desenvoluparà a Faré tot el que tu vulguis, la seva segona novel·la. La seva segona obra fou El límit exacte dels nostres cossos (2011) és un conjunt de contes, on predominen temes com els comportaments i les relacions entre els humans, tant a nivell personal com laboral. Veiem-ne un fragment:

‘Les plantes sempre parlen, només cal escoltar-les. Mentre parlen, els homes i les dones juguen; juguen a fet i amagar. Després les plantes expliquen la història d’aquests homes i dones que juguen i també viuen. Els cactus parlen menys perquè no se’ls rega tant. Per això si diuen alguna cosa és fruit d’una llarga reflexió. Hi ha dones que poden sentir allò que diuen les plantes, fins i tot els cactus. Alguns homes també.”

Iolanda Bataller glossà que va haver de reduir molt la novel·la Faré tot el que tu vulguis per fer-la més literària, per comprimir-la, confirmà que havia escrit més de tres-cents pàgines. El llibre s’alimenta de leitmotiv, de temes recurrents. La Nora té filles, ha viscut una infantesa particular i viu sota la protecció del seu avi, que alhora l’educa. Ella dibuixa i dibuixa sense deturar-se. La família no té gaires recursos, però el seu avi crea una empresa de pneumàtics. Nora sempre ha estat al costat del seu marit, i tot varia quan aquell home se li asseu a la vora. Després de viure amb el marit i el seu avi, la Nora es vol desinhibir i ja no vol estar protegida per ningú, vol viure la seva pròpia vida, desitja tenir més llibertat.

 Aquesta és la primera novel·la pel que fa a la linialitat del temps. En seguir els fets en un ordre cronològic, atès que sempre acostuma a escriure fent salts en el temps, i amb trames que van endavant i llavors retrocedeixen.

En l’obra Faré tot el que tu vulguis (2013) hi ha inspiració del film Àngel blau (1930), llarmetratge de Joseph Von Stenberg on un professor s’enamora d’una ballarina de cabaret i axò li transforma la vida o també Estranys en un tren (1950), novel·la de Patricia Highsmith i que transformà en cel·luloide el gran Alfred Hitchcock poc temps després. “També nosaltres podem canviar-la”, comentà Iolanda. Cert, “res no canvia si tu no ho fas canviar”, ja ho deia el filòsof xinès Confuci. Amb aquesta obra afirma que “volia obrir portes. La baixada a l’infern”. D’aquesta manera la Nora ha d’enfrontar-se a les pors que l’amoïnen i que ha d’allunyar.

Sobre l’art de l’escriptura, explanà que quan acaba d’escriure un llibre el fa llegir a quatre o cinc lectors que té de confiança i que hi diguin la seva, així ella té més idea de la recepció que pot arribar a tenir, fins i tot se sorprèn que hi vegin altres influències. “Escric a les nits, a les vacances, quan puc desconnecto deu dies i em poso a escriure”. A través de les vivències que visc en el dia a dia, de vegades, incorporo petits fets reals que he vist o viscut. “Escriure és un fet solitari”.


La Iolanda es reafirma en què “mai vaig pensar que fos una novel·la eròtica”, és així com ha estat etiquetada pels editors, tot i que la Nora descobreix l’amor i se sent alliberada amb el sexe. “És una novel·la de creixement d’un personatge”. Llavors, de vegades, l’editor et canvia el títol final del manuscrit lliurat. Aquest darrer va desestimar el que havia posat la Iolanda: Quan t’estimo, sempre vull dir una altra cosa.

La Nora, el seu personatge estrella ha fet que molts lectors s’identifiquin amb ella, de fet, la Nora és un homenatge a l’obra de Llorenç Villalonga, Bearn o la casa de les nines (1961). La Nora també és una nina. La pintura i el piano són les passions de la Nora en les vivències dramàtiques que viu. Quan pot, s’acosta a la Júlia, la seva amiga confident.

Iolanda Batallé és una escriptora que en primer lloc situa la família i els amics, i després ja ve la professió i l’escriptura, tot i que de vegades, s’ha d’aïllar de la família per poder escriure, ni que sigui per pocs dies. Una dona que escriu des dels dotze anys i que treballa des de fa quinze anys veient el món editorial des de dins. Es va iniciar en el món literari escrivint contes, gènere que tard o d’hora de ben segur que recuperarà.

Faré tot el que tu vulguis (2013) té el seu contingut d’alt voltatge, enamorament i d’erotisme, sentimentalisme mitjançant la Nora, i no hem de deixar-nos emportar per la seva portada. Alguns lectors han emprat el llibre per tal de meditar fins i tot amb les seves vivències personals, què haguessin fet si es trobessin al lloc de la Nora a d’altres els ha atret la part eròtica que emmantella el llibre. Si en voleu saber més, vinga, ara toca llegir-la! D’un llibre que ja porta més de quinze mil exemplars venuts.
Josep Maria Corretger

Març del 2014


(Imatges extretes de: grup62.cat)


!!EXERCICIS:
1. Has llegit algun llibre de Iolanda Batallé? Què t'ha semblat? Raona la teva resposta.
2. Si has llegit algun llibre de Iolanda Batallé pots realitzar un petit resum sense desvetllar-ho tot.
3. Fòrum: t'agrada més la novel·la eròtica o la novel·la amorosa? Penses que és millor no encasellar una novel·la i que contingui altres ingredients enlloc de casar-se amb un sol gènere? Pots dir-hi la teva.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;