dijous, 30 de gener de 2014

Aprenem vocabulari (1). La família. Adreçat a tothom.




Qui alguna vegada no s’ha fet un embolic amb alguna paraula del lèxic familiar. És molt senzill fer-ho. Arriba un moment que ja no saps a qui fa referència aquell mot, per tant, avui fem una petita aturada a les principals paraules que tenen vincle amb la família.

.Gendre: marit de la filla.

.Jove /Nora: muller del fill.

.Besnét/besnéta: fill/a d’un nét o d’una néta.

.Fillol/fillola: vinculada als padrins de bateig.

.Nebot/neboda: fill d’un germà o germana.

.Oncle/tia/tieta: germà/germana del pare o de la mare.

.Cosí/cosina: fill/a d’un oncle o d’una tia.

.Cunyat/cunyada: home o dona d’una germana.

.Sogre/sogra: pare/mare del marit o de la muller.

.Avi/àvia o padrí/padrina: pare i mare dels pare i de la mare.

.Besavi/besàvia: pare o mare del padrí/padrina o avi/àvia.

.Rebesavi/rebesàvia: pare o mare del besavi/besàvia.

.Germà/germana: fill/a nats dels mateixos pares.

.Padrastre/madrastre: marit o muller que tenen fills/es d’un matrimoni anterior.

.Germanastre/germanastra: fill d’un cònjugue respecte d’un fill o d’una filla de l’altre.

.Pare/mare: home que ha engendrat un o més fills.



(Font: DIEC2)

(Imatge extreta de: fullpublicidad.blogspot.com)



!!EXERCICIS:

1.      Realitza el teu arbre genealògic anotant a sota el parentiu que tenen amb tu.


2.      Escriu una oració amb sentit comú amb els mots següents:


Nora, padrastre, àvia, cunyat, jove, besnét.



      3.  Inventa un exercici per tal de treballar el lèxic familiar.

4.      Fòrum: quines són les paraules que més et costen del lèxic familiar i per què? Les trobes complicades? Per què?




dimecres, 29 de gener de 2014

Revisem els determinants (5). Els quantitatius. Adreçat a tot l'alumnat.


ELS QUANTITATIUS

Els quantitatius  expressen d’una manera imprecisa una quantitat d’éssers o coses que es designen pel nom. Poden ser variables i d’invariables (no varien ni pel singular ni pel plural):

Ex:

-No hi ha massa nois a l’aula.

-Avui no en trobo gens bé.


VARIABLES
INVARIABLES
QUANT, QUANTA, QUANTS, QUANTES
TANT, TANTA, TANTS, TANTES
MOLT, MOLTA, MOLTS, MOLTES
POC, POCA, POCS, POQUES
GAIRE, GAIRES
MASSA
FORÇA
GENS
PROU
MÉS
MENYS
QUE



(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)

(Quadre realitzat per: Josep Maria Corretger)


!!EXERCICIS:

1.      Subratlla la forma correcta de les següents oracions:

.No tinc (masses / massa) ganes de fer els deures.


.He d’anar a comprar, no tinc (prou / prouta) farina per fer la pizza.


.Tinc (forces / força) ganes de millorar practicant el tennis.


.A la meva classe no hi ha (gairas / gaires) noies.


.Hi ha (bastantes / bastants) llibretes a sobre de l’escriptori.


.(Quant / Quan) vindràs?


.Això que has comentat ho tinc (mol / molt) clar.


.No tinc (tant / tan) temps per perdre.


2.      Escull sis quantitatius que apareixen al quadre de la fitxa. Tres variables i tres invariables i redacta una oració amb cadascun d’ells.


3.      Proposa i crea una activitat per treballar amb els quantitatius i enganxa-la aquí.


4.      Fòrum: com t’ha anat la pràctica amb els quantitatius? N’empres sovint quan parles? Penses que algunes persones els utilitzen malament? Argumenta la teva resposta.

dimarts, 28 de gener de 2014

Revisem els determinants (4). Els indefinits. Adreçat a tot l'alumnat.


Determina el nom amb precisió.  Poden ser de dos tipus:

1.      Els que acompanyen al nom. Fan la funció d’adjectius.

2.      I els que el substitueixen. Fan la funció de pronoms.


ACOMPANYEN EL NOM (ADJECTIUS)
SUBSTITUEIXEN EL NOM (PRONOMS)
ALGUN, ALGUNA, ALGUNS, ALGUNES
UN, UNA, UNS, UNES
ALGÚ
ALGUNA COSA, QUELCOM,
UN, UNA, UNS, UNES, HOM, UN HOM
CAP
NI UN, NI UNA, NI UNS, NI UNES
NINGÚ, RES, CAP COSA
CADA
CADA UN, CADA UNA, CADASCUN, CADASCUNA
CADASCÚ, CADASCUNA (CADA UN, CADA UNA)
TOT, TOTA, TOTS, TOTES
TOT, TOTA, TOTS, TOTES, TOTHOM
TAL, TALS
TAL
ALTRE, ALTRA, ALTRES
ALTRI, ALTRE, ALTRA, ALTRES, ALTRA COSA
QUALSEVOL, QUALSEVULLA, QUALSSEVOL (PLURAL), QUALSSEVULLA (PLURAL)
QUALSEVOL, QUALSEVULLA, QUALSSEVOL, QUALSSEVULLA
MATEIX, MATEIXA, MATEIXOS, MATEIXES
CERT, CERTA, CERTS, CERTES
MATEIX, MATEIXA, MATEIXOS, MATEIXES
AMBDÓS, AMBDUES
AMBDÓS, AMBDUES
SENGLES
(un per a cadascun/a de dues o més persones o coses)


(Adaptat de: DIVERSOS, 2011, Llengua i literatura catalana. ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Quadre realitzat per: Josep Maria Corretger)


!!EXERCICIS:

1.      Escull vuit indefinits i redacta una oració amb cadascun d’ells.


2.      Explica el significat dels següents indefinits:


Cadascun:                                                                    altri:


Tal:                                                                              qualssevulla:



Cert:                                                                             sengles:


Tothom:                                                                        ambdós:


3.      Inventa un exercici per fer amb els indefinits.


4.      Fòrum: què t’ha resultat més complicat d’entendre dels determinants indefinits? Per què? Com pots ajudar-te a solventar-ho? Raona la teva resposta.

dilluns, 27 de gener de 2014

Revisem els determinants (3). Els possessius. Adreçat a tot l'alumnat.


Tal i com el seu nom indica marquen la possessió o la propietat amb relació a la resta de persones gramaticals. Poden tenir:

.1 posseïdor: quan l’objecte o cosa posseïda pertany a una sola persona.

.Més d’un posseïdor:  quan l’objecte o cosa posseïda pertany a més d’una persona.

UN SOL POSSEÏDOR
MÉS D’UN POSSEÏDOR
1a persona del singular:
MEU, MEVA, MEUS , MEVES
MON, MA, MOS MES
2a persona del singular:
TEU, TEVA, TEUS, TEVES
TON, TA, TOS, TES
3a persona del singular:
SEU, SEVA, SEUS, SEVES
SON, SA, SOS, SES
1a persona del plural:
NOSTRE, NOSTRA, NOSTRES
2a persona del plural:
VOSTRE, VOSTRA, VOSTRES
3a persona del plural:
SEU, SEVA, SEUS, SEVES
LLUR, LLURS


 .Les formes LLUR i LLURS tenen el significat ‘d’ells’ o ‘d’elles’. La seva utilització només és correcta quan hi ha més d’un posseïdor.

Ex:

-L’entrenador i llurs jugadors entrenaven a l’estadi.

-La Maria i llurs amigues aniran al cinema aquesta tarda.


.Serien incorrectes les oracions següents:

-L’entrenador i llur jugador entrenaven a l’estadi.

-La Maria i llur amiga aniran al cinema aquesta tarda.

Perquè només apareix un únic posseïdor (l’entrenador, la Maria).


(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Quadre realitzat per: Josep Maria Corretger)


!!EXERCICIS:

1.      Escriu vuit oracions que continguin possessius.


2.      Explica el significat dels següents possessius d’acord amb els exemples:


ta mare:                                                             tes germanes:


tos amics:                                                          sos llibretes:

son cotxe:                                                          mos discos:


mes nines:                                                         sa casa:


3.      Proposa un exercici original on es pugui treballar els possessius i anota’l aquí.


4.      Fòrum: quins són els possessius que més t’han costat d’entendre i per què?  Raona la teva resposta.

diumenge, 26 de gener de 2014

Sopa de lletres gramatical. Adreçat a l'alumnat de 1r d'ESO.

Avui us proposo una sopa de lletres en català, que n'hi ha ben poques per aquests móns de Déu, disculpeu l'expressió. Haureu de cercar les paraules que hem treballat els darrers dies de classe. Ànims, a veure qui és el/la primer/a a trobar-les!!


!!EXERCICIS:

1. Cerca les paraules que hem estat treballant els darrers dies de classe.

ADJECTIU

ADVERBI

CATALÀ

ESTRUCTURA

GRAMÀTICA

NOM

NUCLI

SINTAGMA

VERB

2. Crea la teva sopa de lletres en català des de Kokolikoko.com. Anota deu paraules o elements que apareguin durant una classe de català.
3. Fòrum: realitzes sopes de lletres? N'has fet alguna en català o totes les que trobes són en castellà? Quins són els entreniments intel·lectuals que més t'agrada practicar per exercitar la ment: potser els mots encreuats, sudokus, un problema d'endevinar un misteri... quins? Raona la teva resposta.






divendres, 24 de gener de 2014

La meva paraula preferida (25). "Encimbellar". Adreçat a tothom.



.Encimbellar:
1. Col·locar a dalt de tot, en un lloc elevat.
Ex:
-Al meu poble han encimbellat una senyera a dalt d'un turó.
2. Enfilar-se en un punt elevat ja sigui de terreny, un arbre o similars.
Ex:
-Per a poder veure el partit, em vaig haver d'encimbellar a dalt d'una tanca.
3. Pujar a algú a un elevat en la seva feina, augmentar-li la categoria.
Ex:
-En aquella empresa a alguns treballadors els van encimbellant i a d'altres injustament no.
(Adaptat de: DIEC2)
(Imatge extreta de: joseppilaura.blogspot.com)
!!EXERCICIS:
1. Quina és la teva paraula preferida d'aquest mes i per què? Raona la teva resposta.
2. Aporta dues paraules que desconeguis i anota el seu significat.
3. Fòrum: t'agrada emprar paraules desconegudes o aprendre paraules? Per què?




 

dijous, 23 de gener de 2014

Revisem els determinants (2). Els demostratius. Adreçat a tot l'alumnat.


ELS DEMOSTRATIUS

Són un tipus de determinants que assenyalen la ubicació del nom del què es parla respecte a l’emissor o al receptor. Podem trobar dos tipus de demostratius:


1.      Indiquen proximitat.

2.      Indiquen llunyania.


PROXIMITAT
LLUNYANIA
Aquest, aquesta, aquests, aquestes
Aquell, aquella, aquells, aquelles



N.B. De vegades, podem sentir una demostratiu de proximitat molt antic. El podem trobar en alguns llibres o anomenat per la gent gran. És un demostratiu que amb el temps s’ha oblidat.

Aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes.



.D’altres dialectes com el valencià o el mallorquí tenen d’altres demostratius de proximitat.


.Pots ampliar o reforçar informació amb els següents enllaços:




(Material adaptat i ampliat de: odontocat.com)

(Quadre realitzat per: Josep Maria Corretger)


!!EXERCICIS:

1.      Explica la diferència entre els demostratius de proximitat i els de llunyania.

2.      Escriu tres oracions amb demostratius de proximitat i tres més amb demostratius de llunyania.

3.      Investiga pel teu compte i afegeix aquí quins demostratius afegeixen els dialectes valencià i mallorquí.


4.      Comenta la diferència que hi ha entre:


Aquella – aquesta

Este – aquest

Eixes – aquelles


5.      Fòrum: has escoltat mai algú pronunciar la forma “aqueix/a”, quina edat tenia? Per què penses que s’obliden algunes formes lingüístiques?








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;