dimarts, 29 de juny de 2010

Sobre el poeta Joan Vinyoli. Adreçat a Batxillerat.

Joan Vinyoli ha estat un dels nostres grans poetes de la literatura catalana. Marcat sobretot per les emocions i la sensibilitat a l'hora d'escriure els seus poemes, entre els quals destacava el poemari El callat (1956). Dins el següent link podeu ampliar coneixements i fer un breu repàs a la seva vida personal i literària d'una manera molt agradable i amenitzada amb petites activitats a l'abast de tothom.

http://joanvinyoli.udl.es/biografia.htm

!!EXERCICI:

-Cerca un poema de Joan Vinyoli. Mesura els versos i resumeix el tema del poema. Mira se segueix alguna forma estròfica.





dijous, 10 de juny de 2010

50 anys de la Nova Cançó. Adreçat a tot l'alumnat.



Aquest 2010 s'han complert 50 anys del moviment LA NOVA CANÇÓ, ells van ser els primers els que van esperonar la música en català a principis dels anys seixanta. Però sabríeu explicar quina era la finalitat d'aquest moviment? Quins músics hi van formar part? Fins quan va tenir durada? Per què va ser tan important per a la nostra cultura i lletres?

N.B. El Museu d'Història de Catalunya del 3 de juny al 10 d'octubre podeu visitar aquesta magnífica exposició de tot uns pioners.


Per a més informació:

http://www.presencia.cat

http://www.es.mhcat.net





dimecres, 9 de juny de 2010

El barber i el bosquerol. Un conte per a l'ESO.


El barber i el bosquerol

Hi havia a la ciutat de El Caire, El Caire es una ciutat situada al nord d'Africa, a un país anomenat Egipte famós per les seves piràmides que es van construir a l'època dels faraons, fa uns dos o tres mil anys.

A la ciutat de El Caire hi vivia un barber...

Sabeu què és un barber?

Abans a El Caire i tambè aquí, els homes no s'afaitaven a casa com ho fem ara.

Com us afaiteu vosaltres?

Es clar vosaltres encara no us afaiteu! Però els vostres pares sí que s'afaiten.

Amb que s'afaiten els vostres pares? Amb màquina elèctrica o amb sabó i maquineta?

Bé doncs abans els homes no s'afaitaven a casa cada dia, sinó que de tant en tant, cada uns quants dies o els dies de festa, anaven a cal barber a afaitar-se. El barber els hi ensabonava ben ensabonada tota la cara amb la brotxa i ..... Més o menys així.

(s'ensabona la cara d'un nen)

El sabó s'havia de passar molta estona per fer estovar els pels de la barba i que després es puguin tallar bé amb la navalla.

(es treu la navalla de broma)

La navalla es una eina molt difícil d'utilitzar, a la que et despistes una mica pots fer un tall a la cara, i si no en saps pots deixar-li la cara com la d'un pirata.

Jo no he utilitzat mai la navalla per afaitar-me, ni he afaitat mai a ningú, però ara ho provaré amb ell. No em responsabilitzo de com et pugui deixar la cara. Què et sembla?

Bé, era una broma, evidentment no ho provaré.

Tornem a la història.

El barber de El Caire era una mica murri...

Sabeu que vol dir murri?

Doncs una persona molt espavilada, que sempre aconsegueix el que vol.

El barber de El Caire un dia va veure passar per davant de la seva botiga un bosquerol...

I què és un bosquerol? Era una persona que vivia al bosc i es dedicava a fer llenya per anar-la a vendre a la ciutat, on no hi havia arbres per tallar i la gent no tenia res per fer foc per cuinar i escalfar-se.

Quan el bosquerol passava per davant de la barberia amb l'ase que portava un bast tot carregat de llenya...

El bast és una albarda. Sabeu que és una albarda? No? Són unes fustes que es posen damunt l'esquena del ruc o d'altres animals de càrrega i que serveixen per poder carregar-los amb molta més llenya a l'animal.

Doncs quan el bosquerol passava per davant de la barberia amb l'ase carregat de llenya, el va cridar el barber:

- Ep, bosquerol, què és per vendre aquesta fusta que porteu damunt de l'ase?

- És clar que és per vendre! Potser us pensàveu que era per menjar-se-la -va contestar el bosquerol que també era força murri.

- Si voleu podem fer tractes. Estic a punt d'acabar la llenya i amb el fred que fa pels vespres ens podem glaçar.

Encara que El Caire estigui al desert i els deserts ens els imaginem sempre molt calorosos, a l'hivern les nits del desert són molt fredes.

- Si ens posem d'acord amb el preu, si que podríem fer tractes -va dir el bosquerol.

- Per dues monedes et compraria tota la fusta que portes damunt del ruc -va proposar el barber.

- Dues monedes, si com a mínim val deu monedes tota aquesta fusta -va respondre el bosquerol.

Llavors va començar el regateig....

- Deu monedes! On s'ha vist! Te'n dono tres i ja és molt!

- Tres! Sols tres! Per vuit monedes encara te la vendria, però per tres!

- Bé, doncs quatre monedes i faràs un bon negoci.

- Sis, sis monedes i no en parlem més.

- Ni quatre ni sis, ni tu ni jo, deixem-ho en cinc monedes -proposà el barber.

- Accepto el tracte. -Va dir el bosquerol pensant que amb cinc monedes podria comprar totes les coses que necessitava de la ciutat per la seva família- Ara mateix et descarrego tota la fusta.

Quan ja havia descarregat tota la llenya i l'havia entrat a la botiga va dir al barber:

- Ara paga'm els diners convinguts.

Però recordeu que el barber era una mica murri. Que hem dit que volia dir murri?

És clar, una persona que sempre vol sortir-se amb la seva.

El barber li va contestar:

- No m'has donat pas tota la fusta . Encara queda el bast damunt de l'ase, que també és part de la fusta que hi ha sobre el ruc i que per tant entrava amb el preu.

El bosquerol es va quedar bocabadat però va reaccionar ràpidament i va protestar indignat:

- Mai no s'ha vist que en la compra d'una càrrega de fusta i entrés també el bast!

- No hi fa res, que no s'hagi vist mai -va dir el barber-. El cas és que hem fet un tracte i paraula és paraula. Si no em dones el bast, em quedo la fusta i no et dono els diners.

El bosquerol no va tenir-hi més remei que accedir-hi, però tot seguit se'n va anar a explicar el cas al jutge de la ciutat.

- Senyor jutge, el barber m'ha ben enredat. M'ha volgut comprar tota la fusta que portava l'ase al damunt i després s'ha quedat amb tota la llenya i també amb el meu bast.

El jutge el va escoltar atentament i li va contestar:

- No et puc pas donar la raó, un tracte és un tracte i s'ha de respectar. La propera vegada hauràs de vigilar més amb el que et diuen abans no tanquis un acord. Però de totes maneres et faré un suggeriment de què pots fer en aquest cas.

I bosquerol i jutge van estar parlant una bona estona. Quins consells li devia donar el jutge al bosquerol? No us preocupeu, ara mateix us ho explico.

L'endemà, el llenyataire va entrar a la botiga del barber i li va demanar:

- Quant em faràs pagar per afaitar-me a mi i al meu company?

El barber va respondre:

- Com a tothom, una moneda i mitja per cadascun que fan un total de tres monedes per tots dos.

- Molt bé -va dir el bosquerol- Crec que és un preu força raonable.

El bosquerol es va asseure i el barber el va afaitar. I quan ja estava ben rasurat, el bosquerol va dir:

- Un moment, que ara vinc amb el meu company.

I tot seguit es va tornar a presentar amb l'ase i va dir al barber:

- Aquest és el meu company i ja pots començar a afaitar-lo, tal com hem pactat i convingut.

El barber, naturalment, va protestar indignat:

- On s'ha vist mai que s'hagi d'afaitar un ase?

Però el bosquerol va replicar:

- Hem fet un tracte, i l'ase és el meu company i s'ha d'afaitar.

Com que no es posaven d'acord, van fer venir el jutge de la ciutat, el qual, és clar, va donar la raó al bosquerol. I el barber, en mig de la gatzara i les rialles de tothom, no va tenir més remei que afaitar l'ase del bosquerol, i com que els ases són molt grans i tenen molt pel, la cosa que li va portar un munt d'hores de feina i ves a saber si ja l'ha acabat o encara està afaitant-lo, mentrestant aquí acabem de contar la seva història.


!!EXERCICIS:
-Realitzar un petit resum de vuit línies del conte. Descriu com són el barber i el bosquerol tan de manera física com psicològica. Quin paper t'hagués agradat realitzar en aquesta obra? Justifica la resposta. !Curiositat: sabies que a Barcelona "murri" té un significat diferent que a les terres de Lleida? Si vols pots esbrinar-ho.











El pi de les pinyes d'or. Un conte per a l'ESO.


El pi de les pinyes d'or

(Adaptació de la llegenda de l'Anoia "El pi de les pinyes d'or")

Fa molts i molts anys, entre els turons i els castells de la comarca de l'Anoia, s'hi trobava la casa senyorial del senyor Baró, dins el terme d'Igualada.

Aquesta casa va adquirir molta fama per la riquesa del seu Baró, que tot i tenir molts tresors va ser la persona més avariciosa de la Terra. Era exigent, fins i tot feia pagar molts tributs als camperols del seu senyoriu.

Però la riquesa del senyor Baró no li venia d'explotar els seus vassalls. A les pinedes del senyor Baró hi creixia un pi prodigiós, un pi que entre les pinyes que feia, cada any en feia unes quantes d'or massís. Cada any, doncs, feia més gran el seu fabul·lós tresor.

Aquest pi, segons es deia, estava situat en un lloc molt ocult i solitari, voltat per un escamot de soldats, que per tal que no poguessin revelar el secret, se'ls va tallar la llengua... Això és el que el poble deia molt d'amagatotis del Baró.

Un dia de primavera a mitja tarda, el senyor Baró va veure's sorprés per la presència d'un cavaller acompanyat d'una petita tropa que venia a anunciar-li que el Rei en Jaume havia decidit anar-lo a visitar. Li ho comunicava per tal que tingués temps de prevenir-se, perquè el rei vindria acompanyat per una trentena d'homes. Així doncs, si no sorgia cap impediment, el dijous de la setmana vinent, el rei comptava arribar.

El senyor Baró, quan va haver marxat l'emissari restà pensatiu. "Per quin motiu ve el rei?... Què em voldrà?..." Fos quin fos el motiu de la visita, ell prepararia una bona arribada i procuraria que tingués la millor estada.

El dijous, el Baró, abans d'hora, ja s'esperava al límit del terme del senyoriu amb una escorta ben nodrida. Aviat va veure la comitiva reial en el tombant del camí. Al cap de poc el senyor Baró donà la benvinguda al rei mentre li besava la mà en senyal de vassallatge. S'encaminaven cap el castell, on després de reposar es posaren a taula per a sopar, un sopar veritablement esplèndid. El rei quedà molt satisfet i felicità el senyor Baró per les bones cuineres que tenia.

L'endemà feia un dia molt clar, i el rei disfrutava contemplant el paissatge i voltant, ara a peu, ara a cavall, pels boscos del senyor Baró. Al migdia el senyor Baró tornà a obsequiar el rei amb un àpat abundant i suculent, i altre cop el rei felicità al senyor Baró. Per tant, el senyor Baró es va pensar que s'havia guanyat la voluntat del senyor rei.

Al final del dinar el rei demanà als companys de taula que els deixessin sols i... així va anar la conversa:

El rei digué:

- Noble senyor Baró, estic impressionat per la rebuda que ens has fet a mi i la meva gent. Amb raó saps honrar els teus hostes.

Contestà el senyor Baró:

És que el convidat d'avui es mereix tot això i molt més...

El senyor rei va afegir:

- Bé, doncs, senyor Baró, te'n dono les gràcies, però em vols dir perquè la contribució que ens vas donar per la guerra va ser tant petita... Pensa que tots els altres senyors van donar moltes riqueses, van portar cavallers i guerrers, municions de guerra...

El senyor Baró li digué:

És que el meu senyoriu és molt pobre, aquí només hi ha boscos.

El rei replicà:

- Podries donar-me fusta per fer naus. Ah! I ara que parlem de boscos, voldria que m'aclarissis una cosa que fa temps que corre de boca en boca; diu la gent que en les teves pinedes hi ha un pi prodigiós, un pi que fa les pinyes d'or; què me 'n dius?

El senyor Baró contestà:

- Això, senyor, són enraonies de la gent envejosa, gent que em vol mal, gent que diu que sóc molt ric i que faig veure que sóc pobre perquè sóc avariciós...

El rei li digué:

- Però amb el munt de menjar que ens has donat, ningú diria que fossis tan pobre com dius...
El senyor Baró no sabia que dir:

- Senyor, només jo sé quant m'ha costat estalviar per totes aquestes despeses... He fet un esforç per vós.

El rei afegí:

- Bé, t'hauré de creure, perquè els bons cavallers no diuen mai mentides. Si no dius mentides ets una persona honorable, però si no has dit la veritat, si realment tens un pi tan prodigiós i no has ajudat al teu rei, mereixes la maledicció i aquell pi meravellós se't farà malbé i mai més et farà pinyes d'or.

El rei donà per acabada la visita i el senyor Baró l'acomiadà tot preocupat. Un cop el rei hagué marxat, el senyor Baró anà cap on creixia el pi fabulós. Se'l mirà i remirà i li semblà veure'l tot estrany: estava esgrogueint. L'endemà se'l tornaria a mirar, creia que era un malfixament seu. Aquella nit no va poder dormir.

Tan bon punt es va fer de dia, va tornar al lloc on hi havia el pi. Aleshores s'adonà que el pi es moria. El que havia dit el rei s'havia complert. Aquest va ser el càstig per la seva avarícia i per la seva falsedat.

Des d'aleshores el senyor Baró entristí, va anar emmalaltint, però fins poc abans de morir, el Senyor li va tocar el cos, i es va tornar caritatiu fins a extrems.

Va dedicar el temps que li restava de vida per ajudar als pobres. La seva dona va acabar repartint la riquesa que restava, després de la mort del seu marit, i va entrar en un convent. Però, això sí, va reservar dues pinyes d'or per fer, amb el seu or, una corona per a la Mare de Déu de Gràcia...

D'ençà d'aquests fets han passat molts anys, segles i tot, però mai més s'ha sentit que per aquí els voltants o en cap altre lloc de la Terra hagi tornat a florir un pi que fes les pinyes d'or.
!!EXERCICIS:
-Redacta un altre final per a aquest conte. Cercar al diccionari cinc paraules que desconeguis i escriu una oració amb cadascuna.

divendres, 4 de juny de 2010

Cloenda del "Compartim converses". Adreçat a l'alumnat d'ESO.




El passat dia 26 de maig i en un acte de cloenda que es va portar a terme al Castell de Rubí es va posar fi al programa "Compartim Converses" del curs 2009-2010 a Rubí. Aquí podeu veure a l'alumnat acompanyats per les autoritats.

Al següent link podeu visualitzar l'àlbum fotogràfic de l'activitat:

dijous, 3 de juny de 2010

Avui parlem de llibres: Adreçat a tot l'alumnat.


Si us agrada la literatura als nostres mitjans de comunicació hi ha diversos programes per a passar una bona estona parlant de llibres i reflexionant sobre les darreres novetats i els clàssics. Avui us adjunto una sèrie de programes interessants per si algú té temps d'escoltar-ne alguns.


.L'hora del lector
Emili Manzano. Emissió els divendres a partir de les 23h al Canal 33.


.Punt de llibre
Pilar Argudo. Els dissabtes de 15:10 a 16h a la Cadena Ser Catalunya.


.Cabaret elèctric
De dilluns a divendres, de les 22h a les 00h a IcatFM.


.Llibreria
Espai dins el programa "Tots per tots". Director i presentador: Francesc Triolà. De dilluns a divendres, de 21h a 22h, a Com Ràdio.


.Minoria absoluta
Toni Soler. De dilluns a divendres, de 12 a 14h, a RAC1.


.La primera pedra
De dilluns a divendres, de 6 a 10h, a RAC1.


.El món a RAC1
Jordi Basté. de dilluns a divendres, de 6 a 12h, a RAC1.


.A punt de llibre
David Guzmán. Espai dins el programa "El cafè de la República", presentat per Joan barril. De dilluns a divendres de les 21h a les 23h. Cada dia es parla d'un llibre diferent. A Catalunya Ràdio.


Bé, ja sabeu que és positiu que escolteu programes tant de la ràdio com de la televisió en català per tal de millorar la vostra dicció i escriptura.

dimecres, 2 de juny de 2010

Dialectes de la franja catalanoaragonesa. Adreçat a Batxillerat.


No sé si mai he viatjat per aquesta zona de Catalunya, suposo que sí, sinó ja ho fareu, perquè no sabeu el dialecte que us perdreu! tenen un parlar ben característic, és el parlar de la zona de poblacions com per exemple Saidí o Fraga. Les paraules que adjunto a continuació són facilitades per la professora Isabel Palacio, originària de Saidí.


.Població de Saidí: (Baix Cinca)
1827 habitants

-tajador: maquineta de fer punta.

-magreta: pernil salat.

-bibons: mongeta verda.

-llargavistes: prismàtics.

-manoquella: nina.

-engrineta: oreneta.

-torterol: tormell.

-tellat: teulada.

-murisec: ratpenat.

-afefet: cigala (cigarra).

-polega: poruc/ga.

-volta: vegada / tomb.

-novanta: noranta.

-trunfes: patates.


.Població de Fraga:
13592 habitants

-mullarero: préssec.

-manoquella: nina.

-barral: càntir.

-mursegot: ratpenat.

-astí: aquí.

-sanguiot: singlot.

-cegallosa: boira.

-eurellane: orellons de préssec.

-la so / lo so: la senyora / el senyor.

Ex: la so Maria / lo so Valero.


.Paraules comunes a les dues poblacions:

-ababol: amapola.

-agarrar: agafar.

-agranar: escombrar.

-allavonces: llavors.

-amaitinar: amatinar.

-arropllegar: recollir.

-avan va: fins ara.

-batan: pallissa.

-calsotins: mitjons.

-desustansiat: sense sentit ni criteri.
Penseu que la franja catalanoragonesa, les terres de Ponent, les terres d'Amposta i les poblacions properes a Girona són els territoris on està millor de salut el català. I les dues primeres zones esmentades és on més es parla.

N.B. Aquesta fitxa només vol ésser una petita mostra del parlar d'aquesta zona i fer passar una bona estona llegint en català i aprenent una mica de cultura de les nostres terres de parla catalana.
Al següent link podeu veure un vídeo del programa "Caçadors de paraules" escoltant parlar un senyor de Saidí.

Infofoix n.39. Adreçat a tot l'alumnat.


Hola com va!

Des da fa una setmana ja podeu llegir l'Infofoix n.39, la revista del nostre centre. Recordeu que és un número especial amb tots els premiats de Sant Jordi, menys un còmic de 2n de Batxillerat que per a no fer quatre pàgines més sortirà a la propera revista.

Esperem que us agradi a tothom!

Salutacions.

EP!!
La web de l'institut és la següent: http://www.xtec.cat/iesfoix
Des del blog del Departament de Llengües, àrea de català, ja podeu veure tots "els treballs artístics" premiats de Sant Jordi: punts de llibre, portades de llibres, cal·ligrames, còmics, l'auca premiada i visualitzar el powerpoint de la Montserrat Roig que va realitzar l'alumnat de Batxillerat. El link del blog és el següent: http://laseducciodelesparaules.blogspot.com/


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;